Espanya ha tingut durant tota la pandèmia, fins ara, els tests d’antígens més cars d’Europa, o gairebé. Fins i tot Portugal, que no es pot dir que sigui una superpotència econòmica, ja en va establir fa temps un preu màxim que ha estat molt útil per afavorir l’autodiagnòstic quan ha esclatat el contagi per òmicron. Mentrestant, l’Estat espanyol ha afrontat tota la covid i, particularment, la gran escalada de la sisena onada, amb moments de desabastiment, preus creixents i tests que han arribat a valer vuit euros fàcilment. Ara, per fi, el Govern espanyol -no podria fer-ho cap altre- ha marcat un valor màxim que s’ha situat en 2,94 euros. És una xifra en la línia dels països que han gestionat bé la distribució d’aquests productes. Però arriba tard i precipitadament. No només arriba quan la majoria de famílies ja han gastat unes quantes desenes d’euros en testos sinó que s’imposa sense marge de maniobra per a les farmàcies, que durant dos dies tindran testos a un preu de mercat que ningú no voldrà comprar però que les farmàcies han hagut de pagar. Tant esperar per acabar corrent.
