Ha sido ETA», se’n recorden? José María Aznar va trucar personalment als directors de tots els grans mitjans per donar-los la notícia, el mateix matí de l’11M, quan explotaren les bombes posades als trens. Tot i que ha quedat demostrat el contrari, encara avui hi ha qui creu que ETA hi va tenir quelcom a veure. El mateix Aznar alimenta, de tant en tant, la teoria. Pel procés passa exactament el mateix amb l’atemptat de la Rambla, per ells són responsabilitat del CNI. Tant els fa que els fets s’hagin jutjat, els és del tot indiferent que les proves aportades pels Mossos diguin el contrari, per ells és una veritat absoluta.
Un excomissari, constructor de mil teories de la conspiració, que en el judici que s’està duent a terme demanen per a ell més de 100 anys de presó, i encara en té pendents uns quants judicis més, deixa anar «se trataba de dar un pequeño susto a Catalunya» i a partir d’aquí el procés dispara a tort i a dret contra l’Estat, com si fos la veritat revelada. Que això ho faci Junts, una organització cada cop més antisistema però que necessita el sistema, es pot entendre. Que ho faci l’antic president Puigdemont, entra dins la seva lògica de tirar merda contra tot allò que vingui d’Espanya, però que ho faci l’actual president de la Generalitat, és terrible.
Si Esquerra i Aragonès no poden aguantar ni una tarda de Twitter dels hiperventilats que encara queden a Catalunya, tenim un problema molt més greu del que alguns creiem. El president donant volada als conspiranoics en lloc de fer cas als informes de la seva pròpia policia. És una bestiesa terrible. Compte, o potser és aquesta la qüestió?
A Esquerra li ha anat perfecte aquesta polèmica que no porta enlloc, per treure de l’ull de l’huracà la seva dràstica política de reorganització dels Mossos. El conseller Elena va arribar a la conselleria amb l’encàrrec de «controlar» la brigada antiavalots tal com volien les CUP, a més de treure cobertura jurídica als policies. Almenys així es va fer públic tant als mitjans com al Parlament. La realitat ha estat més aviat una altra. La cobertura jurídica la donen des de presidència i la política antidisturbis s’estudia en una comissió parlamentària, però mentrestant, com aquell que no vol la cosa, el que realment es desmunta és la Brigada d’Investigació.
La Brigada d’Investigació és la veritablement incòmoda per al procés. És la que està al cas de tots els seus draps bruts i saben que en qualsevol moment podrien sortir. Han sacrificat el major Trapero per arribar-hi. Molta por, hi ha al darrere. No cal enganyar-se, un polític de raça, capaç de tot per assolir els seus objectius, no sacrifica el seu parallamps, que és un heroi nacional, si l’objectiu no és molt important. Algú ha donat ordres estrictes al conseller d’esborrar tota possibilitat d’investigació al marge del coneixement polític. Que la presidenta del Parlament hagi de seure al banc dels acusats per corrupteles és una situació molt incòmoda, i no volen que es torni a repetir.
Quina policia ens deixaran?
