Gerard Farrés, pilot manresà amb un llarg historial al Dakar i al món del motor en general, és l’estrella indiscutible de l’edició d’enguany del gran ral·li del desert. La seva és una història de valor universal. Després d’haver corregut en moto, especialitat en la qual va aconseguir un important tercer lloc el 2017, Farrés s’ha orientat els darrers anys als buguis. Enguany no tenia un equip amb el qual participar i ha pogut fer-ho com a gregari d’Austin Jones al Can-Am South Racing, un equip oficial per al qual feia de motxiller i vehicle auxiliar. Tot i així, l’experiència i la destresa de Farrés el van situar des de les primeres etapes en posicions de podi, i en segon lloc just abans de l’etapa clau. I en aquesta, va passar l’inesperat: el cap de files i líder va tenir problemes tècnics i Farrés es va posar al capdavant. Ahir, Farrés era virtualment campió. Però l’equip li va recordar la seva funció dins l’equip i Farrés va deixar guanyar el cap de files. Així funciona el món. La resposta de l’equip és normal i previsible. Tanmateix, no és esportiva. Ha de guanyar el millor. I el millor ha estat, de llarg, Farrés, que és el campió moral. Jones ha perdut una gran oportunitat de donar exemple d’esportivitat.