Seguint la dita que diu que a la sisena va a la vençuda, el virus ha entrat a casa aquestes festes, com en tantes altres. No va arribar dins dels paquets del Pare Nadal ni el vam convidar a cap àpat, sinó que es va presentar amagat en una motxilla, juntament amb la bata bruta i les notes del trimestre. Va venir directament d’una aula d’escola, espais que s’ha dit i redit que són segurs. Però no per molt repetir una afirmació, aquesta es converteix en certa.

L’òmicron ha canviat les regles del joc d’un dia per l’altre, igual que ho poden fer futures variants de la covid-19. Ara per ara no hi ha cap entorn segur, i encara menys una habitació tancada plena d’homenets d’11, 12, 13 o 14 anys, on no es pot deixar la distància de seguretat, no hi ha (en la majoria de casos) aparells de ventilació i on les mascaretes que es porten per sota el nas són de roba i no FFP2. No es pot prometre al 100%, si no és que s’actualitzen els protocols. Però, tot i així, ho podem acceptar; l’educació presencial és essencial i cal córrer el risc.

Però sense fal·làcies. Com la que també diu que al setè dia el virus descansa, que ja en té prou i ens deixa lliures per posar punt final a la quarantena sense ni comprovar-ho amb un test d’antígens. Però la pela és la pela i hi ha massa gent de baixa.

El virus muta i evoluciona i fa que el que ahir era vàlid avui ja no. El sistema, però, evoluciona a un altre ritme, seguint els seus propis interessos, a vegades polítics, altres econòmics, i poques vegades socials; mai transparents. I si una cosa ens ha acompanyat des de fa dos anys són les incerteses i les mitges veritats. Se’n recorden quan es deia que el coronavirus era com un grip i que aquí no arribaria? Que si ho feia, el sistema sanitari ho suportaria? Que el confinament era per dues setmanes? Que amb dues dosis tindríem immunitat? I una d’ahir mateix del conseller de Salut: «Podria estar començant la fase final de la pandèmia».

El problema rau en el fet que, per cada mitja veritat que cau, els conspiranoics, els antivacunes i els pessimistes guanyen un adepte i fa més difícil que les veritats, aquestes sí constatades, quallin, tals com que la vacuna salva vides; que l’òmicron et pot dur a l’UCI igual que ho feia la delta; o que el vaccí pot afectar el cicle menstrual, retardant-lo un o dos dies de mitjana. I ho arrodonim tot plegat amb canvis constants en les restriccions que tampoc ajuden a una societat que està cansada. De moment, el virus no descansa; estudia convertir-se en un tipus de grip estacional. Diuen. Qui sap si això també acabarà essent una fal·làcia.