Pere Comas i Calvet (Berga 1892 – Panamà 1969), el polític berguedà més important de l’època que li va tocar viure, és sense cap mena de dubte el polític més important del segle XX de Berga. En les eleccions municipals espanyoles del 12 d’abril del 1931, Pere Comas va ser elegit pel districte V de Barcelona com a regidor barceloní, va acompanyar Lluís Companys a la proclamació de la República al balcó de l’ajuntament de Barcelona. És des d’aquest càrrec municipal que va fer una important tasca per difondre Berga. Va ser tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament, i la nostra Patum i ciutat mai no li ha agraït prou tot el que va fer.

Els dies 22 i 23 de juny del 1932 –la revetlla de Sant Joan– al Poble Espanyol de Barcelona es va fer la Patum. El díptic de la invitació diu que la Patum... «és atraient i suggestiva i de gran valor arqueològic... qualificada pel nostre poble com una de les quatre meravelles de Catalunya, està animada d’una vida i color veritablement encisers i constitueix un document d’excepcional importància per a l’estudi dels rudiments del Teatre en una de les seves formes més simples i senzilles.... La Patum, per haver-se arrecerat en una ciutat muntanyenca com Berga, ha resistit l’acció enrunadora del temps i ha sobreviscut a un bon nombre de generacions... el goig de poder contemplar amb tot el seu valor de cosa vivent i en tota la seva esplendor d’època, un espectacle propi dels segles XV i XVI, cas únic, que nosaltres sapiguem, no ja a Catalunya, sinó fins fora d’ella, perquè el nostre espectacle constitueix, no ja tan sols una graciosa curiositat, sinó un interessant document d’estudi per a la Història del Teatre, el sentit i la visió de l’art plàstic i l’evolució de costums». Podem afirmar que és a partir d’aquesta Patum a Barcelona quan comencen els estudis acadèmics sobre la festa. L’impacte mediàtic va ser tan important que va tenir portades i moltes pàgines a tota la premsa de la capital catalana. Les fotos preses a les Patums del Poble Espanyol durant anys servirien per il·lustrar articles periodístics patumaires. La Patum del dia 22 va fer-se a les 7 del vespre, la de l’endemà, a les 10 de la nit. Entre les autoritats barcelonines que van assistir-hi: Francesc Macià, president de Catalunya; i Jaume Aiguadé, batlle de Barcelona. Comas, com a responsable de la cultura barcelonina, va fer publicar un article de Joan Amades al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona que després es va convertir en un opuscle, és de lectura obligatòria per tot el qui vulgui saber de Patum.

El president Macià va pujar el 14 d’agost del 1932 per presidir l’inici de les obres de la Colònia Escolar Permanent de l’Ajuntament de Barcelona als terrenys del Pla de l’Alemany. És evident que en això va tenir la intervenció directa de Pere Comas, així com de la instal·lació del Pavelló de Suècia de l’Exposició Universal del 1929. Berga va dedicar un carrer a Pere Comas i Calvet, fa uns quants anys, però, a parer meu, se li deu un homenatge com cal per tot el que va fer per Berga quan era tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. S’ha de rescatar de l’oblit la seva memòria i la seva tasca.