El 29 d’octubre del 1977 Rialles s’estrenava a Manresa. Ho feia amb La Ventafocs, la primera pel·lícula doblada al català, i amb la desapareguda sala Loiola plena. L’entitat, que des del 1995 va passar a dir-se Imagina’t en desvincular-se de Rialles i constituir-se la Fundació Xarxa, celebrarà enguany 45 anys. Quatre dècades i mitja vetllant per oferir a Manresa una programació de qualitat adreçada en un primer moment a l’anomenat públic infantil i, des de fa uns quants anys, rebatejada com a públic familiar. Perquè és exactament això: cultura pensada per als més petits però que en gaudeix la família, que és qui porta la canalla als teatres. Una evolució en paral·lel a la d’una entitat que ha aconseguit que Manresa sigui, també, una de les places fortes i una de les ciutats catalanes que fa més anys que ofereix programació pensada per a aquesta franja d’edat i que té, al capdavant, l’exigència del seu responsable, Joan Vilà. Imagina’t i la resta d’entitats del país, així com la Mostra, han picat molta pedra per fidelitzat un públic que ara té molt clar que els espectacles que veuran no són de segona fila perquè s’adrecin a la canalla. Tot el contrari.
