L’ensurt de l’excomissari José Manuel Villarejo no és que sigui veritat o mentida, és que resulta versemblant. Es tractava, diu, davant l’Audiència Nacional de crear un comando fictici per espantar Catalunya dos mesos abans del referèndum de l’1-O; però a l’excap del CNI Félix Sanz Roldán se li va escapar de les mans. El resultat, 16 persones mortes i centenars de víctimes en els atemptats de Barcelona i Cambrils. Qui va ser un agent encobert d’Interior s’identifica amb les clavegueres de l’Estat, però ¿com se li pot no atorgar cap credibilitat, afegint que les insinuacions no tenen cap base, com afirma, enfadada, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera? ¿Li correspon a ella emetre aquest judici?
Qui en aquell moment era el conseller d’Interior, Joaquim Forn, demana a la fiscalia que intervingui. I afegeix que si la fiscalia va creure que el seu deure era actuar perquè el president Quim Torra va despenjar tard una pancarta penjada a l’edifici de la Generalitat, que demanava la llibertat dels presos, ¿com s’inhibirà ara, en vista del pitjor dels casos que hem viscut recentment?
¿Per què són versemblants les declaracions de Villarejo? Perquè encara ens ressona al cap allò de «la fiscalia t’ho afina» del ministre de l’Interior Fernández Díaz, per destruir la carrera dels polítics independentistes. Perquè la policia espanyola va colpejar sense fre els votants de l’1-O. Perquè les sentències van ser un escarment. Perquè el jutge Llarena segueix en la seva lluita contra la justícia europea per aturar Puigdemont... i en concret perquè segueix havent-hi dubtes sobre la figura més controvertida dels atemptats, Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll. ¿Com va poder organitzar els atemptats si els cossos policials el tenien controlat? Els membres del CNI que admeten que el van visitar quan estava empresonat a Castelló per tràfic de drogues, ¿li havien demanat que entrés a la seva xarxa d’informadors?
Que comparegui el president del Govern, que s’aprovi la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. Que se sàpiga la veritat i, senyors polítics, si us plau, abstinguin-se aquesta vegada de tirar-se els nostres morts a la cara.
