Si hi ha un mes maleït per antonomàsia aquest deu ser el gener. Un mes que costa de passar, entre altres raons perquè es té la sensació que cada dia és dilluns. De fet, des de fa uns quants anys s’ha convingut que el dia més trist de l’any, conegut com a Blue Monday, sigui el tercer dilluns de gener, és a dir, demà. Una convenció com una altra, d’acord, però ningú s’imagina relacionar tristor amb el sol i la platja de l’estiu. Al gener perviu la melancolia dels llums de Nadal i del caliu familiar, quan n’hi ha, i també la cendra d’uns propòsits incomplerts, el llast d’un altre any transcorregut sense pena ni glòria. No calen gaires dies per adonar-nos que l’any nou cada vegada retira més al vell, però amb les butxaques més buides, alguna arruga més al front i un gran neguit pel règim que, tot just començat, ja se’ns fa insuportable. Estrenem l’agenda amb il·lusió, però ens mareja haver-hi d’anotar tot allò que, fa tan sols un mes, vam dir de deixar-ho per a més endavant: la tornada al gimnàs, les trobades pendents, algunes de compromís, la visita al dentista, canviar la corda de la persiana, fer les paus amb el veí del gos baladrer... Quina mandra, tot plegat. Gener vol dir tornar a la feina o, encara pitjor, continuar a l’atur. Comencem l’any amb un munt de bones intencions, que s’esfumen abans d’acabar el mes. Per falta de voluntat, de temps, d’efectiu o de ganes. Voldries canviar-ho tot, fins i tot canviar de look, però aviat descobreixes que el més pràctic és deixar-ho tot tal com està. Com a màxim, i perquè no sigui dit, canvies d’orientació la taula del menjador i passes per la barberia, just quan més fred fa. El gener és aquell mes en què cada dia s’apugen els preus i baixen les temperatures. I, per acabar-ho d’arrodonir, el refranyer –sempre savi, irònic i oportú– ens recorda que «tos de gener alegra el fosser.»