Les festes nadalenques ja fa uns dies que han finalitzat tot i que per casa encara hi ha alguna capsa de neules i alguna de torrons diguem-ne de gustos més estranys, perquè del de xixona i del de xocolata no en queda res de res. Potser a vosaltres no us passa, però aquests dies de festa si et ve a veure algú aprofita per donar-te, molt amablement, allò que a casa no es mengen. Conclusió, et passes el Nadal menjant neules i torrons i acaba el Nadal i continues tenint neules i torrons, però tranquils que me’ls trauré del damunt el proper dia que vagi a casa d’algú. Li portaré dins d’una bossa ben bonica i els ho deixaré damunt la taula com aquell qui no vol tot dissimulant i ja m’hauré tret un pes (amb termes d’augment de quilos segur que sí) del damunt. Està clar, però que és més fàcil desprendre’s dels torrons que no pas, per posar alguns exemples, del Djokovic, dels discursos tremendistes del Becerra, del procés i de la pandèmia.
La pandèmia ja ho sabia que no acabaria perquè comencéssim un nou any, però sí tenia l’esperança que la seva gestió millorés ara que ja hi portem prop de dos anys de convivència. Però ves per on que resulta que no n’hem après gaire o, si més no, el suficient per evitar informacions contradictòries, tenir clar d’una punyetera vegada amb quin protocol funcionem i quins són els criteris pels quals uns municipis a la una de la nit hem de ser casa i a d’altres no. La ciència ha de continuar investigant, sí, investigant, i potser cal que no estiguin cada dia a ràdios i televisions dient més o menys el mateix, perquè és obvi que no hi pot haver novetats cada 24 hores. Estic tipa de Campins, Trillas i la resta d’experts: si us plau, que es dediquin a continuar investigant i que acumulin suficient coneixement i dades que permetin fer projeccions més enllà de la propera primavera o si el mes d’agost els catalans podran anar o no de càmping. Que investiguin com tants i tants d’altres arreu del món per trobar una solució, entenent per solució aconseguir que aquest virus pugui conviure amb nosaltres com ho fa el de la grip. La ciència ha de donar respostes quan sigui possible, perquè per molt que desitgem solucions cal ser pacients, però això no té res a veure amb la gestió del dia a dia. Que la ciutadania ha de ser responsable i autogestionar-se, i tant!, però si us plau, doneu els recursos, les eines per poder-ho fer. Trobar proves d’antígens és com jugar a una gimcana. Aquest cap de setmana a Manresa tornava a ser impossible accedir-hi. Carretades de persones fent cua a les farmàcies esperant a veure si tenen sort i els poden fer la prova. Això sí, amb diners tot s’arregla i les clíniques de la ciutat per preus molt «mòdics» tens la solució. Aquest desgavell provoca, en primer lloc, que els centres de primària continuïn saturats física i telefònicament per ciutadans que no saben com carai saber si estan o no contagiats. Que no saben si s’han de quedar o no casa. Que no saben si cal quedar-se 10, 7 o 5 dies. En fi, convertim al personal de salut en la «no veu» d’uns gestors que no sé què carai gestionen.
Quan professionals de la salut diuen que cal començar a gestionar la covid com la grip no pretenen dir que això ja està resolt i controlat, sinó que cal que es gestioni prioritzant col·lectius vulnerables (aquests són els que sí o sí han de poder ser atesos als CAP) i perquè així la salut comunitària, la nostra (poc té a veure amb Mútues, això) pugui també atendre totes les altres patologies. Si us plau gestors, gestionin que jo ja els portaré torrons. Dels bons, és clar.
