Llegint la columna d’en Miquel Roca sobre la possibilitat real de guerra a Ucraïna, m’ha vingut al cap una carta de Vladímir Putin que l’ambaixada russa a Madrid va distribuir entre els seus contactes d’agenda. Hi deixa molt clares les seves intencions, i faríem bé de llegir-la amb atenció, perquè explica els motius que, per ell, han portat a la situació actual. Compte, han passat sis mesos d’ençà que la va escriure i sembla que excepte els centres d’estudi per assumptes militars, enlloc se l’han agafat amb interès.

Europa ha quedat marginada, altre cop, en les negociacions que s’estan duent a terme, com diu el columnista de La Vanguardia, tampoc sembla que ens importi gaire, ens preocupa el preu del gas i poca cosa més, i al darrere hi ha més, molt més.

A Putin el podríem definir com un imperialista rus, per ell, els fets de desembre del 1991 amb el col·lapse de la Unió Soviètica i la seva desintegració van ser un trauma que s’afegia al que va viure amb la caiguda del mur de Berlín, perquè en aquell moment era el màxim responsable del KGB a la República Democràtica Alemanya. La seva voluntat de la gran Rússia no pot ser menyspreada. A la carta, queda clar que les repúbliques del Caspi enllà li importen relativament, per ell, les repúbliques d’Ucraïna i Bielorússia són germanes, i reivindica les fronteres de la Rússia en el moment de la fundació de l’URSS.

Cal tenir present que l’actual govern d’Ucraïna sortit de les eleccions del 2019, que els observadors internacionals van considerar homologables, tot i que els ciutadans que viuen als territoris en disputa no van ser convocats, vol la integració del país a l’OTAN el 2024, alhora que també pressiona per entrar a la UE. En això els països occidentals tenim molta responsabilitat, ja que després dels fets del 2014, que pels russos van ser un cop d’Estat, nosaltres ens vàrem afanyar a reconèixer el govern sortint i obrir-li totes les portes. Un govern provisional que va espoliar, en només quatre anys, la riquesa del país, i va convertir la república exsoviètica amb el país més pobre d’Europa, per darrere d’Albània. L’actual president no sembla que millori la situació, més aviat el contrari. Un humorista de televisió que tenia una sèrie on se’n reia dels polítics, un populista, antirus, que ho fia tot al suport dels països occidentals.

I nosaltres què fem? De profit més aviat res. Totes les ajudes que rep el govern van dirigides a la compra d’armament, el que ens acosta encara més a la guerra. Va sent hora que, d’una vegada, els europeus deixem de fer l’estruç i encarem les relacions amb Rússia amb rigor. Tractar els antics territoris de l’URSS com si fossin antigues colònies fomentant la russofòbia és un error històric. Ens interessa a tots, començant per Alemanya, que aquests països floreixin i l’única manera de fer-ho és, tal com diu Putin a la seva missiva, tractar-los amb respecte, a ells i la seva història.

Encara som a temps d’evitar un altre desastre.