El Baxi Manresa es va classificar dimecres definitivament per a l’edició d’enguany de la Copa del Rei, la qual cosa significa tornar a competir en el club dels millors de la lliga per primera vegada des de fa 18 anys. Ho va fer, a més, amb un partidàs que remata una sèrie llarga de partits esplèndids i en una temporada en la qual ha superat la primera fase de la competició europea per a la qual es va classificar l’any passat, la Champions -tercera en l’escalafó continental- sense perdre ni un partit. El Baxi és, definitivament, en el seu moment més dolç des del 2004. Des de llavors, el club ha viscut de tot, descens i ascens inclosos. Fa dos anys va recuperar la il·lusió de ficar el cap entre els grans i aquest any ho està aconseguint. El mèrit d’aquesta escalada que ens recorda els bons temps dels anys noranta és molt compartit i inclou diversos estaments del club, però té dos responsables principals, a més dels jugadors: l’entrenador, Pedro Martínez, un virtuós del joc amb pocs recursos, i l’afició, que ha mantingut el pols del club durant dues temporades de pandèmia que haurien pogut arruïnar-lo. Ara és el moment de gaudir-ne, i de continuar somniant.
