Costa molt, molt, guanyar prestigi. Sovint, és resultat d’anys de treball i esforç individual i col·lectiu. En canvi, el desprestigi pot arribar en un instant. No parlo ara de país, sinó del Cos dels Mossos d’Esquadra (CME).
Per raons de càrrecs ostentats, he pogut seguir, en viu i en directe, des de la seva transformació en policia integral, per decisió del Parlament de Catalunya, fins al seu desplegament, arreu del territori.
De la seva presència residual com a vigilants del Palau de la Generalitat, quan era ocupat per la Diputació de Barcelona, amb un centenar d’efectius, fins ara, amb prop de disset mil. La curta història ha estat una cursa de progrés per aconseguir un grau de treball i eficàcia com per fer-lo mereixedor d’un ampli suport popular i professional.
Els darrers deu anys han estat especialment difícils a l’hora de complir les seves obligacions. Tenir un Govern, capaç de trencar legalitats, com Estatut i Constitució, obligava a fer el treball en unes condicions mai imaginades per cap dels seus efectius, i encara menys per als qui ostentaven càrrecs de comandament.
Malgrat tot, amb lògics clarobscurs, el CME ha superat les adversitats amb uns raonables bons resultats. Convenia, doncs, mantenir l’equilibri intern per poder girar full i deixar enrere tensions patides i daltabaixos superats.
Doncs no. ERC volia manar, i volia deixar clar que qui mana decideix el destí dels que estan sota el seu mandat. Per això, calia trobar la persona adequada per fer la feina bruta, la d’imposar una nova política, sense manies ni explicacions. Joan Ignasi Elena es va oferir, immediatament el van nomenar. Els qui el coneixem d’anys enrere no ens ha sorprès. Al contrari.
I heus aquí com el prestigi guanyat al llarg de molts anys cau en un instant. Ja no es tracta només de substituir el major Trapero per un altre comandament, sinó el trasbals de prop de quaranta altres càrrecs de primer i segon nivell, per altres, amb l’enorme gravetat de treure qui investigava, per ordre judicial, afers obscurs del Departament d’Interior, i possiblement de Presidència, i enviar-lo a la comissaria de Rubí.
El dany és irreparable, perquè demostra clarament i de forma matussera la decisió de manar per manar, amb la derivació de considerar a l’interior del cos comandaments amics i enemics. Terrible cop al prestigi i a la pau interna. Res fa més mal a un cos de seguretat que dividir-lo internament i presentar-lo en societat com un cos supeditat als interessos del partit de govern. Han fet callar veus crítiques i han tallat investigacions en curs. Què volen amagar? De què tenen por? En un país democràtic, no podem restar callats i encara menys immòbils. Toca donar suport i exigir el que el PSC ha demanat. Compareixença urgent en el Parlament dels principals responsables per donar compte de les decisions preses.
Som davant un dels més grans atemptats contra el prestigi i la professionalitat del CME.
