La primera lectura i l’evangeli que llegim aquest diumenge tenen una cosa en comú: es llegeix la Paraula de Déu. En la primera lectura, el sacerdot Esdres i alguns levites exposen al poble el llibre de la Llei i n’expliquen el sentit. Al final dirigeixen al poble aquestes paraules: «La diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu. La joia que ve del Senyor és la nostra força».
En l’evangeli veiem Jesús a Natzaret i, com tenia per costum com a bon jueu, el dissabte va a la sinagoga on llegeix un fragment d’Isaïes: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu... M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor». I continua Jesús dient: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar».
El text d’Isaïes és el «programa» que ha de portar a terme el Messies. És un programa alliberador i ple d’esperança. Només això ja porta alegria, però amb Jesús aquest programa es compleix i aquesta promesa de llibertat ens ha d’omplir de joia.
La Paraula de Déu ens porta alegria si estem oberts a rebre-la, a fer-la nostra i a posar-la en pràctica. Amb paraules del papa Francesc: La Paraula de Déu ens fa feliços, la trobada amb la Paraula de Déu ens omple d’alegria, i aquesta joia és la meva força, és la nostra força. Els cristians són alegres perquè han acceptat, han rebut la Paraula de Déu en el seu cor i troben contínuament la Paraula, la busquen.
Aquest diumenge és el diumenge de la Paraula dins la VI setmana de la Bíblia. Una ocasió per acostar-nos més a les Escriptures, a llegir-la en la nostra pregària, a escoltar-la millor quan es proclama en la celebració eucarística, a descobrir cada dia una mica més l’alegria que comporta escoltar com Déu ens parla i descobrir a través de la Paraula com Déu ens estima.
Tant la primera lectura com la cita del papa Francesc ens diuen que aquesta alegria és la nostra força. I aquesta força ens ha de portar a proclamar aquesta paraula a les generacions que ens segueixen, tal com han fet des del principi totes les generacions de creients fins que ha arribat a nosaltres. Som baules d’una cadena. No deixem que es trenqui.
