Segur que d’anuncis semblants se n’han publicat mil vegades en aquest i en altres diaris, però mai m’hi havia fixat i aquell em va cridar l’atenció. Feia referència a la Festa Major de Castell de l’Areny, i dels quatre actes que destacava, la vista se me’n va anar al que deia. «11.00 h missa solemne en honor del patró Sant Vicenç». Feia temps que no sentia a parlar d’una «missa solemne», i el primer que em va venir al cap va ser la imatge de tot de gent d’entre la que sobresortien alguns d’aquells «globus» que fan servir els que dibuixen còmics per expressar el que estan pensant els personatges. I en la meva imaginació un deia «Verge santa, que pesat», i un altre «Déu meu, encara no s’acaba...», i un tercer «Quines ganes que diguin ‘aneu-vos-en en pau’». D’una manera inconscient vaig traslladar a aquells imaginaris assistents el que he pensat jo cada cop que, pel motiu que sigui, m’ha tocat empassar-me una missa d’aquelles en les quals tot ho diuen cantant i el que es podria enllestir en vint minuts ho fan durar una hora i mitja. Les misses solemnes, n’estic segur, les deuria inventar el diable per allunyar la gent de l’església. No parlo de la fe, que és una cosa que va per un camí diferent. I malgrat tot...
I malgrat tot em va alegrar veure aquell anunci. Em retornava a les festes majors de debò, aquelles que no tenien res a veure amb les alternatives, i que La Trinca va retratar tan bé a través de les cançons del seu disc Festa Major: el pregó, la passada, l’ofici, les sardanes, el concert, la processó, els gegants, el castell de focs, l’envelat. Em permeto recordar, per si està llegint això algun menor de quaranta anys, que l’ofici és una manera antiga d’anomenar la missa. Doncs bé, vet aquí que, atrapat per la curiositat de saber com funcionaven les festes majors d’altres pobles, uns dies després de veure aquell anunci de Castell de l’Areny, em vaig anar a fixar en tota la lletra menuda del de la Festa Major de Sant Fruitós de Bages. I deia: «Els actes tradicionals començaran a les 12 del migdia amb la missa en honor de Sant Fruitós». I l’endemà, en el de Sant Vicenç de Castellet, hi vaig llegir que parlava d’un «ofici solemne de festa major en honor de Sant Vicenç». I potser farà riure, però em va semblar reconfortant. Davant l’adveniment d’aquest univers virtual del CatVers, versió nostrada del Metavers, que ens venen com un gran futur, i on tot serà tan asèptic i tan deshumanitzat, fins i tot una missa solemne em semblaria un refugi. Espero que no s’acabin mai.
