Una de les situacions que més vergonya aliena ha causat en les últimes setmanes es va viure al Benito Villamarín. Partit entre el Betis i el Sevilla, sinònim de rivalitat i de problemes a parts iguals, corresponent a la Copa del Rei. Al minut 38, el local Fekir empata de córner directe. Mentre els verd-i-blancs ho celebren, un sonat llança una barra, que després es va comprovar que era de PVC, al camp que impacta en el centrecampista català del Sevilla Joan Jordán. Aquest cau just davant de l’àrbitre però sembla que podrà continuar. Una estona després, però, es troba malament i es decideix que no es jugui més. Jordán passa la nit a casa, segons el comunicat del seu club amb un traumatisme cranioencefàlic que no ha requerit ni les preceptives 24 hores d’observació.
L’endemà, a porta tancada, s’acaba el partit. El Betis guanya per 2-1. L’entrenador del Sevilla, Julen Lopetegui, es queixa dient que el partit no s’hauria hagut de jugar perquè Jordán no hi era. El del Betis, Manuel Pellegrini, afirma categòricament que no creu que el jugador tingui res i que ha fet comèdia. El jugador bètic Guardado celebra la classificació imitant la caiguda de Jordán del dia abans, i a La Sexta treuen imatges segons les quals es podria deduir que Lopetegui havia instat el seu jugador a simular que tenia més mal del que tenia perquè el partit no seguís endavant, en un ambient hostil i amb algunes baixes.
En els últims anys, la simulació, la comèdia i les males arts han estat tan permeses en el món del futbol que el dia que vingui el llop i algú es faci mal de veritat, ningú no se’l creurà i hi haurà una tragèdia per lamentar.
