Fa pocs dies els carlins han tornat a ser notícia: primer per la visita del pretendent Carles Xavier i després per la destrucció del monument als morts carlins de Montserrat. A l’Ateneu Barcelonès, una institució liberal, democràtica i lliure, va venir el cap actual de la dinastia dels carlins, com fa uns quants anys el seu pare Carles Huc. A les dues visites vaig tenir el goig de poder saludar-los. Ramon Clotet, de Navès, del patronat de la fundació solsonina Francesc Ribalta, em va demanar que els acompanyés a veure Carles Huc. La conversa fou molt interessant, li vaig dir que el meu interès pel carlisme era per la seva història i no per adhesió a la seva ideologia; li vaig suggerir que anés a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona per poder adquirir les darreres novetats editorials sobre el carlisme. Quan sortia de la reunió, al hall de l’Ateneu hi havia el procurador berguedà Corominas i família, vaig segrestar-lo per portar-lo a veure Carles Huc, va ser un moment increïble, llavors no hi havia telèfons mòbils amb càmeres de fotografia... en Corominas, sempre que ens trobàvem, recordàvem aquest fet i la manca de fotografia. Aquell vespre a Corominas li van imposar la Creu de la Legitimitat Proscrita. Fa un mes, l’actual pretendent, Carles Xavier, va tornar a l’Ateneu, els joves ateneistes carlins (que n’hi ha més d’un) em van demanar d’explicar la darrera visita del seu pare a l’Ateneu, evidentment ho vaig fer amb molt de gust.

Els de la «dita» Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya han fet treure el monument al Terç de Voluntaris Carlins de la Mare de Déu de Montserrat. Probablement els de la Generalitat no deuen tenir gaire més feina que dedicar-se a fer aquestes «collonades». Agradi o no el carlisme militar, cultural i polític forma part de la història de Catalunya, personatges com el general Tristany d’Ardèvol al Solsonès o el darrer cap carlí català de la república Tomàs Caylá Grau de Valls, assassinat salvatgement l’agost de l’any 1936, com centenars de carlins, milers de sacerdots, gent de missa, burgesos, empresaris, fabricants o de dretes... que també foren assassinats a la rereguarda del sector republicà des del 19 de juliol del 1936 fins a les acaballes de la guerra... d’aquests ara ningú en reivindica la seva memòria.

Franco va començar una cruel guerra civil, al seu sector els assassinats eren el pa de cada dia com els bombardejos criminals de l’aviació franquista dels nazis alemanys i feixistes italians. Quan Franco va guanyar la guerra va seguir amb una repressió i assassinats que duraren tot el seu règim militar i dictatorial, com el del jove anarquista català Puig Antich i el del patriota basc Txiqui, tots dos, per cert, assassinats a Barcelona. Deixeu descansar els monuments dels morts tranquils, revindiquem la memòria de totes les víctimes de la guerra dels dos bàndols i fer coses positives; no comèdia barata. Ah! L’himne del Terç de la Mare de Déu de Montserrat fou compost per l’eminent historiador Martí de Riquer.