Mal que pesi als republicans, una monarquia pot complir importants funcions en una democràcia, i una és entretenir-nos mentre els que manen se centren en altres coses. La «interrupció de la relació matrimonial» entre Cristina i Urdangarin, després de vint-i-quatre anys i quatre fills, ens dona tema de conversa per evadir-nos de les restriccions ondulants, la inflació desbocada, la salut de la llengua i les maniobres prebèl·liques a les planes eslaves. No és poc.

Empobrits. La guerra entre russos i americans per Ucraïna enfonsa les borses fins i tot abans de començar, i aquesta caiguda destrueix estalvis familiars en fons d’inversió i de pensions; en canvi, podem donar per fet que els especuladors més espavilats i el negoci de l’armament pescaran beneficis en les aigües remogudes. Si la crisi de la covid ha incrementat les desigualtats, aquesta també ho farà. Als de baix ens interessa la tranquil·litat.

Nens o gats. El nombre de gats i gossos domèstics registrats a Espanya ja és el doble que el de nens menors de quinze anys. Els economistes haurien d’explicar a les persones en edat fèrtil que els animals de companyia no els pagaran les pensions quan es jubilin.

Senglars homicides. Un motorista ha perdut la vida en topar amb un senglar en una carretera d’Abrera. Potser ara, amb un mort sobre la taula, les autoritats es dignaran a arremangar-se, deixar-se estar de debats esotèrics i actuar amb determinació i eficàcia contra aquesta plaga de bèsties enormes que proliferen acceleradament. Sense necessitat de posar l’espècie en perill, el nombre de senglars s’ha de poder reduir fins que deixi de ser una amenaça, i no podem esperar noves víctimes.

Insegurs. La vocació europea de Catalunya és innegable i els catalans no ens cansem de presumir-ne, però que a Barcelona arrenquin rellotges de luxe a conductors que treuen el braç per la finestreta més aviat ens apropa a països gens envejables de l’Amèrica Llatina.