Per a un poble petit, el col·legi és el cor i la botiga és el pols». M’ho deia fa ja una dècada i mitja, més o menys amb aquesta literalitat, l’alcaldessa d’un municipi de menys de 500 habitants d’aquestes contrades, en un moment en què vivia una doble alegria: l’apertura d’un (únic) comerç i la reactivació d’una escola que havia estat sense vida prop de vint anys. Era talment com si al poble li haguessin canviat el motor. D’una frenada lenta i agònica, que augurava una dramàtica aturada, havia passat a agafar una alegre dinàmica. I m’ho deia compartint reflexions davant l’establiment que, a banda de queviures variats, dispensava converses i aglutinava l’actualitat local que intercanviaven veïns i veïnes que hi entraven i en sortien. En una informació que signava Miquel Spa (company d’aquesta tribuna) en l’edició de diumenge d’aquest diari, s’explicava el cas de diversos pobles petits de la Cerdanya que durant anys no han tingut cap establiment i que estan recuperant la tradicional botigueta. En alguns casos és el mateix Ajuntament qui subvenciona l’establiment del negoci comercial aprofitant locals municipals buits per revitalitzar els equipaments públics i, en paral·lel, la mateixa vida social del poble. Aquest és el cas, deia, de Prats i Sansor, on el consistori va promoure una concessió per portar una part del local social així com la sala d’informàtica. I això va ser la llavor del que des de fa un any és un petit comerç amb servei de cafeteria que dona vida al nucli. En aquell cas, a més, segons s’explicava en la notícia, l’obertura va permetre alhora reactivar el local com a espai per a la celebració de cursos i esdevenir un punt de trobada per als artesans locals que hi volien vendre les seves creacions. Un altre cas és el d’Urús que ha guanyat un establiment de queviures. En la notícia es posava en relleu que la botiga d’aquest poble, com la de Prats, «permet als padrins completar els seus passejos matinals amb la compra del pa, així com fixar un punt de trobada on fer un cafè. Amb aquests elements, el mateix poble adquireix un valor afegit. I en molts casos, durant el cap de setmana la botiga es converteix també en un punt d’informació turística». Fa pocs dies, també en aquest diari ens fèiem ressò de la segona vida de la botiga El Celler de Mura, que havia abaixat la persiana mesos abans tocada pels efectes de les restriccions per la pandèmia. No són només comerços. Són centres de referència, punts de trobada, transmissors del dia a dia, connectors socials i injectors de vitalitat. Els pols del poble.
