Crisi sanitària, crisi social

Al llarg de 700 pàgines, l’informe alerta que la cohesió social en el conjunt de l’estat espanyol ha patit un xoc sense precedents com a conseqüència de les tensions econòmiques provocades per la irrupció del SARS CoV-2 i el seu impacte sobre l’ocupació.

La precarietat laboral durant la crisi sanitària s’ha duplicat i afecta a gairebé dos milions de llars el sostén econòmic de les quals depèn d’una persona que pateix inestabilitat laboral greu, es a dir que en el darrer any ha tingut tres o més mesos d’atur, tres o més contractes diferents, en tres o més empreses distintes. Ha augmentat també el nombre de famílies en les que el sustentador familiar es troba en situació d’atur de llarga durada i gairebé s’ha duplicat el nombre de famílies on tots el membres actius estan a l’atur.

Tot plegat no ha fet més que aguditzar la desigualtat social. L’informe revela que la diferència en termes de renda entre la població amb més i menys ingressos ha augmentat més d’un 25%, xifra superior a l’increment que es va produir durant la crisi financera del 2008. Els grans damnificats de la covid-19 son les persones i famílies més fràgils i desafavorides, a les que no han arribat les respostes de les polítiques de protecció social impulsades pels governs de les diverses administracions per pal·liar els efectes de la crisi.

No tenim dades per poder fer una fotografia nítida de quin ha estat l’impacte de la crisi sanitària a Manresa. La situació de partida ja no era bona. Segons les darreres dades de l’INE, l’any 2019 les rendes més altes a Manresa, es registraven al sector del Passeig Pere III i eren de 19.047 euros anuals per persona. Triplicava les rendes més baixes que eren les del Barri del Xup (9.087 euros per persona). La diferència real deu ser encara més gran si tenim en compte que algunes de les famílies manresanes amb més renda no viuen a la ciutat, sinó als municipis veïns de Santpedor i Sant Fruitós de Bages, on es registren rendes més altes que les més elevades de Manresa. Tot fa pensar que aquestes diferències no han parat de créixer des del 2019 fins avui. Com tampoc han parat de créixer els usuaris dels Serveis Socials i del Banc d’Aliments.

Aquest context de crisi suposa un repte sense precedents per a les polítiques socials, que s’afegeix a d’altres de molta envergadura com son els que es deriven de l’envelliment de la població, especialment important a Manresa, la protecció de la infància i adolescència vulnerable o la integració de la població immigrant. La pandèmia ensenya que la col·laboració entre els diversos serveis públics de benestar i entre aquest i les entitats no lucratives, és fonamental per crear espais de desenvolupament comunitari destinats a protegir, promoure i complementar les capacitats individuals i comunitàries per fer front a la crisi.