De l’actuació de Janet Jackson i Justin Timberlake a la final de la Super bowl que va acabar amb un pit de la cantant a l’aire, ja fa 18 anys (sí, 18!). Un dels moments icònics de la televisió –en aquell moment hi havia assegudes davant del televisor 144,4 milions de persones de tot el món– i que va marcar un abans i un després per l’aparició a partir d’aleshores d’una censura ferotge i puritana que ha anat contaminant tots els àmbits de la societat.

Aquest 2022, una altra pitrera torna a ser notícia, la de la cantant, actriu de doblatge i dramaturga Rigoberta Bandini, que canta Ay mamá per recordar-nos que en tot aquest temps no s’ha avançat, sinó reculat. La barcelonina és una de les fermes candidates a ser la representant espanyola al proper festival d’Eurovisió (si aquesta nit guanya la final del Benidorm Fest), i ho fa amb una cançó que és un clar al·legat feminista, una oda a les mares i un crit a l’empoderament femení. La lletra, amb frases com «Parem la ciutat, traient un pit a fora al pur estil Delacroix», denuncia l’obsessió de la societat per amagar els pits –la seva posada en escena la protagonitza una gran mamella– i defensa que sense elles no hi hauria ni humanitat ni bellesa.

Rodolfo Chikilicuatre va ser un acte de rebel·lia d’una comunitat eurofan espanyola farta de sentir-se menystinguda al festival i també d’una gran quantitat de contraris d’Eurovisió amb ganes de sabotejar-lo, que es van unir sense saber-ho per enviar l’actor David Fernández a Belgrad, on va acabar 16è fent el crusaito el 2008. Ara, Rigoberta pot agafar el bitllet cap a Torí igualment impulsada per dues idees: les feministes i les d’aquells que tenen la morbositat de voler comprovar si la cantant és capaç de desafiar l’organització d’Eurovisió i mostrar un pit a l’estil Janet Jackson com ja va fer en un concert a Logronyo.

Difícilment ho veurem en un món on els grans esdeveniments es retransmeten amb minuts de retard per evitar que es repeteixi el mateix que en la final de l’NFL del 2004 i amb una societat que, sense queixar-se gaire, ha vist com se li han anat imposant algoritmes que censuren de forma indiscriminada imatges i textos sense analitzar-ne el context. Passa a Instagram (on Goya només hauria pogut publicar la Maja vestida o haver pixelat els mugrons de la desnuda) i també en escrits com aquest. Avui, segurament rebré un correu de Google alertant que l’article en versió digital no pot mostrar publicitat perquè conté paraules com teta i pit. De què va el text els és igual.