L’altre dia als Ferrocarrils de la Generalitat donaven la revista El Tot Sant Cugat número 1806, evidentment la vaig agafar per saber una mica el que passa i fan en aquest municipi, de fet és un gran dormitori de barcelonins. A la pàgina 17 d’aquesta publicació es feien ressò que enguany, el 2022, és l’Any de Gabriel Ferrater Soler (Reus, 20 de maig de 1922-Sant Cugat del Vallès, 27 d’abril de 1972). Fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

A la galeria dels reusencs il·lustres de l’Ajuntament hi ha un quadre de Ferrater, la pintura és feta per Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920-2005). De Martín fou pintor, dibuixant, poeta i escriptor. Ferrater i De Martín van ser molt bons amics, fins i tot van escriure una novel·la junts, Un cuerpo o dos, editada per Sirmio, a Barcelona l’any 1987. Ferrater en els seus llibres de pintura parla molt sovint del seu amic De Martín de la Universitat de Barcelona els anys de la immediata postguerra civil. El quadre de Ferrater de la galeria de l’Ajuntament de Reus destaca per sobre de tots els altres per la seva modernitat i disseny. Josep Maria de Martín va ser membre del grup barceloní Dau al Set, té una nombrosa obra pictòrica, que, malauradament per una pèssima gestió berguedana, s’ha perdut per a la ciutat la possibilitat de fer un bon museu de la seva obra, com també d’una abundosa obra impresa, tant de cartells, programes, molts llibres..., i fins i tot papers d’embolicar d’establiments com els de l’antiga pastisseria Currubí del carrer Major. Només destacaré que les portades de les primeres edicions de Salvador Espriu, Perucho, Carles Riba i Gil de Biedma, entre d’altres, eren fetes per ell.

Gràcies a ells, Ferrater i De Marín, aquestes dues ciutats catalanes estan vinculades. Ja m’hauria agradat que Berga hagués pogut disposar, des de fa anys, d’una galeria de berguedans il·lustres –sense cap mena de sectarisme– com la que hi ha a Reus. I molt més m’hauria agradat que Berga disposés d’un museu de pintures de Josep Maria de Martín i que tota la seva biblioteca familiar –era descendent d’un batlle de Berga– s’hagués pogut conservar íntegra a Berga. De Martín va ser el director del Museu de Berga, va fer editar la més important col·lecció fins ara de llibres sobre la història de la ciutat. Tot irremissiblement està perdut per una típica desídia berguedana. La seva biblioteca personal i familiar va anar a parar al mercat dominical de llibres de vell de Sant Antoni de Barcelona, com abans ja hi havia anat moltes de les coses de Josep Vinyes (dibuixos, cartes, llibres i molts originals). Aquí només es pot dir allò que deia un «savi» local : «Berga és com és(!)».