No, no m´he passat a l’opinió esportiva. Tampoc soc cap hooligan de la pilota ni vull emular, ja m’agradaria, algun dels genials relats de l’admirat periodista Jordi Agut capbussant-se en les clavegueres del futbol; només que mentre escoltava en Joan Laporta narrant l’enginyeria financera barcelonista, he obert el rebut de la llum i he quedat en orsai per l’import que m’han clavat sense vaselina. Ha fet mal, aquest gol ha fet més mal que si hagués entrat després d’un directe a l’entrecuix.

Superada la fase d’indignació, he analitzat les jugades i he arribat a la conclusió que és urgent fer fora l’entrenador, la plantilla i la junta directiva que ens han dut a aquest resultat. Ja no es tracta només d’haver superat la línia defensiva de la pobresa energètica, d’haver patit un arbitratge que constantment xiula en contra nostra, o d’encaixar un grapat de targetes vermelles als nostres drets; és que la formació de lletrats del Parlament ens han fet una finta intolerable per tal de no fer un informe on digui que la JEC no pot actuar com una banda de corsaris al servei del regne; l’unionisme més ranci ha protagonitzat una internada demolidora per deixar sense efecte el nostre propi idioma; el que hauria de ser la línia defensiva europea està agafant tots els rebots per crear un conflicte que pot acabar en guerra mundial, perquè l’equip contrari s’ha excedit amb el vodka; acabem d’encaixar una nova jugada bruta de la banca, sense reaccionar, que ens ha marcat trenta-cinc mil quilos pel rescat de la SAREB i els desnonaments continuen a la grada d’aficionats. Tot mentre perdem oportunitats, preocupats pel fitxatge de les olimpíades d’hivern o el xantatge dels jocs de les infraestructures, capficats pel futur d’en Dembélé, entonant càntics de «vamos, Rafa» per uns títols que no ens van ni ens venen; o barallant-nos al vestidor pels problemes de frikilàndia, més indignats per la representació del regne d’Espanya a Eurovisió que per la jugada fantasma amb què ens acaben de colar la reforma laboral sense veure-la passar.

Practicant el joc brut són bons, el VAR no funciona i aviat les portes giratòries de la política no aniran a parar a les grans energètiques sinó als despatxos dels grans clubs de futbol. L’alineació de tots aquests davanters de la corruptela s’ho ha guanyat, han desenvolupat una línia d’atac que ens ha fet encaixar una de les golejades més humiliants de la història, el resultat és ignominiós i, si no passem a un joc ofensiu i efectiu, acabaran guanyant la Champions i nosaltres baixarem a la més trista posició d’un torneig de barri. He pensat que potser el llenguatge futbolístic, que sembla ser l’únic que entén tot un país en fora de joc, serviria per comprendre que ens cal urgentment un nou equip.