En plena efervescència per la disputa entre Rússia i els EUA per Ucraïna van programar a la televisió la pel·lícula «Heroes de guerra», del director rus Andrey Volgin.

És un film que mostra des del punt de vista rus i servi l’incident de Pristina, l’any 1999, pel control de la base aèria de Slatina.

Comença anys abans amb uns militars russos que perden un company durant l’operació per capturar un criminal de guerra. L’OTAN ordena deixar-lo lliure per obscurs motius i l’escamot es pren la justícia per pròpia mà. Després de l’acció reben represàlies i no poden tornar a Rússia.

Mostra la mort i destrucció causada pels bombardeigs de l’OTAN contra objectius no militars i com la retirada forçada de l’exèrcit servi de Kosovo dona carta blanca a paramilitars musulmans per saquejar, violar i matar servis. Com que la majoria de pel·lícules distribuïdes i consumides per aquí estan fetes des del punt de vista de les potències occidentals, la pel·lícula em va cridar molt l’atenció i, també, que es programés per un canal de gran audiència precisament ara.

Nosaltres, dintre de la Unió Europea, l’OTAN i l’àmbit d’influència dels EUA, ens hem passat la vida mirant un tipus de pel·lícules en les quals els russos parlen així: «Perrrrrò vostè crrreeu que aquesta és la verrrrrritat?». I són dolents.

Bé, efectivament hi ha una democràcia molt precària a Rússia amb un cap dels serveis secrets al capdavant, de forma gairebé vitalícia, d’un règim que té tendència a eliminar i empresonar opositors i a mantenir un ferri control dels mitjans de comunicació. És una imitació de la democràcia que resulta tan acceptable com el fet que la Xina sigui una república popular o que als Estats Units l’alternativa de govern basculi entre demòcrates i republicans -a la cúspide la distància és mínima encara que fins a la base arribin diferències molt substancials- o que a l’Estat espanyol passi el mateix entre PSOE i PP.

Reitero el meu astorament pels ciutadans que es consideren ben informats dintre del marc de la dictadura de Google que penalitza articles amb paraules com vulva o penis mentre l’OTAN és una meravella o Satanàs segons la latitud i longitud on visquis. Això d’apostar per la revolució tecnològica i pel guirigall de les xarxes socials i deixar pendent la revolució de la veritat -en la qual els mitjans de comunicació autèntics són bàsics- il·lustra, i molt, els interessos creats.