El tractament predominant de la història sol centrar-se en governants, conflictes, factors econòmics... Considero, però, d’un interès excepcional l’obra d’historiadors que, com Albert Garcia Espuche, han sabut endinsar-se d’una manera que aspira a ser integral en la vida quotidiana d’uns períodes determinats. Un altre dels historiadors que van més enllà dels territoris més habituals és Enric H. March, que ha publicat recentment una aportació de primera magnitud al coneixement d’una altra cara del passat. Em refereixo al llibre Barcelona Freak show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939, fruit d’un enorme treball de recerca i de síntesi en què sovint no és fàcil trobar documentació, perquè es tracta d’una temàtica a la qual els arxius no solen dedicar gaire atenció. Xavier Theros hi aporta un pròleg que conté lúcides observacions: «Aquest és un llibre estrany, calidoscòpic i sorprenent (...). La fascinació que van generar aquells espectacles encara ens interroga, ara monopolitzada per una nova fornada de freaks exhibits des de la pantalla del televisor o a les xarxes socials». Resseguint les pàgines d’aquesta obra coneixem els orígens del circ, la història de les barraques de fira, el món de l’il·lusionisme, els zoològics d’animals, però també d’humans, els museus de cera i els anatòmics... Hi veiem el paper que en aquest aspecte van tenir la Rambla de Barcelona, l’actual plaça Reial, la plaça de Catalunya o el Paral·lel. Enric H. March ens convida, a més, a un viatge pels primers teatres barcelonins, del de la Santa Creu al Romea. Hi veiem, a més, l’impacte sobre la ciutat de l’enderrocament de les muralles l’any 1854, de l’Exposició Universal de 1888 o l’Exposició Internacional de 1929. Però també la vida que va tenir el Torín, plaça de toros de la Barceloneta (1834-1923), l’arribada del cinema, amb el Saló Edison o el cinematògraf Lumière dels Napoleon, el parc dels Camps Elisis (1853-1873) a la zona del passeig de Gràcia, entre Rosselló i Aragó... Enric H. March dedica un capítol fascinant a les col·leccions zoològiques i les lluites d’animals, amb domadors i ensinistradors de tota mena de bèsties, encantadors de serps,... Un cas notable és el de l’exhibició de balenes. La primera notícia que se’n té és de 1830 arran d’un cetaci trobat a l’Escala. La darrera, l’any 1954, aprofitant l’expectació suscitada per la pel·lícula Moby Dick. L’exotisme no era tan sols percebut respecte a animals, sinó també a persones amb característiques que les allunyaven de la normalitat, com els nans, els gegants, amb excés de pèl o amb un aspecte que recordava el dels simis. A la fi del segle XIX i a l’inici del XX, es mostraven com una atracció al públic barceloní individus de races de zones llunyanes, com el circ de Buffalo Bill, membres de l’ètnia aixanti en una reproducció d’un poblat africà, un grup de sudanesos o una tribu senegalesa al Tibidabo.