La felicitat, ja se sap, és allò que tots busquem, tant si som d’aquí com d’allà. És l’objectiu de tots els éssers humans. I últimament sembla que ens ho posin difícil amb la crisi, la covid i tants i tants problemes com hi ha al món. Ens sentim aclaparats, desanimats, impotents...

Però, si ho pensem bé, no ho som tant d’impotents. Hi gent que, lluny de resignar-se, manté l’esperança i actua per superar els problemes, i no només els seus, sinó els dels altres, els d’aquells que més ho necessiten. Estic pensant en totes les persones que fan funcionar els bancs d’aliments, en totes les persones que a la parròquia de Santa Anna, a Barcelona, distribueixen aliments i ajuda als sense sostre i que no van deixar de fer-ho malgrat la pandèmia, en tots els sanitaris que malgrat la pandèmia continuen cada dia cuidant-nos i deixant-s’hi la pell si cal. També tots els que a través d’associacions, fundacions o fins i tot d’organismes institucionals treballen per a què tothom tingui allò més necessari per viure i fer-ho amb dignitat.

Jesús anunciava el Regne de Déu i proclamava feliços els pobres, els afamats, els humiliats, els que ploren o són perseguits, perquè el Regne era en primer lloc per a ells, i els deia que Déu els estimava. No els convidava pas a la resignació sinó a l’esperança, i no pas perquè fossin millors que els altres, sinó perquè patien injustament.

Aquelles persones que han fet d’ajudar els que ho necessiten un dels seus objectius de vida, estan treballant per fer feliços aquells que sembla que no ho puguin ser. I si fos això el Regne de Déu? I si cal «entrar» en el Regne de Déu?, canviar de manera de pensar i d’actuar per començar a construir-lo. No és això el que estan fent ja? I si hi ha qui treballa per fer realitat el Regne de Déu, no haurà començat ja aquest Regne? Segurament pensareu que això, per bo que sigui, no és tota la realitat, que continuen havent-hi moltes coses que van malament... i probablement teniu raó. Però és que per fer realitat tant el Regne com la felicitat s’ha de treballar per aconseguir-ho. Cal posar-hi de la nostra part i com més siguem els que hi entrem millor. Ja se sap que quan hi ha molta feina per fer com més persones hi treballen més ràpid es fa.

Siguem feliços doncs! perquè no ens cal esperar que ens donin la felicitat o que ens plogui del cel. Podem actuar per aconseguir-la i per aconseguir-la per a tots.