Des que el maig del 2000 la Tate Britain va obrir les portes de la seva secció d’art contemporani, la Tate Modern, gairebé tothom que visita Londres entra al majestuós edifici, que és el museu d’art modern més visitat del món. La Tate Modern és l’antiga central termoelèctrica de Bankside, construïda el 1947 i ampliada el 1963, davant de la catedral de St Pau, que es va tancar el 1981. Jacques Herzog i Pierre de Meuron la van adaptar a museu i la seva obertura ha suposat un impuls al desenvolupament econòmic i cultural del barri degradat. Amb aplicacions més modestes quan a pressupostos i dimensions però molt interessants, hi ha altres exemples.

La reconversió de la central termoelèctrica Giovanni Montemartini de Roma, inaugurada el 1912, en un nou centre expositiu dels Musei Capitolini, el 1997 és també sorprenent. S’hi van traslladar centenars d’escultures clàssiques, marbres i bronzes, mosaics i pintures, col·locades al costat de la turbina i de la maquinària industrial restaurada. Amb el nom de “Màquines i Deus” l’exposició és un diàleg sorprenent, màgic, entre el llegat clàssic i l’industrial.

L’any 1975 va tancar portes la central termoelèctrica Tejo, la més gran de Portugal, que abastia Lisboa i la seva regió. Ampliada en diferents etapes des de la seva inauguració el 1909. Declarada el 1986 Imóvel de Interesse Público, el 1990 s’hi ubicà el Museu da Electricidade i un important centre de documentació.

Santralistanbul és un complex cultural i artístic de 118.000 m² inaugurat el 2007 a la que fou la central termoelèctrica d’Istanbul inaugurada el 1914 i clausurada el 1983. Completament restaurada i adaptada, conté l’exposició d’art modern, el museu de l’energia, amfiteatre, sala de concerts, residència per artistes, biblioteca i restaurants.

En aquesta mateixa línia de restaurar i donar nou ús a una central tèrmica, a Espanya destaca el de la MSP de Ponferrada (Lleó), inaugurada l’estiu de 2011 com un centre patrimonial que explica el funcionament de la central i la seva relació amb la mineria i la comarca de El Bierzo.

A Barcelona fa anys que es parla de que fer amb les impressionants xemeneies de la Tèrmica de Sant Adrià, clausurada el 2011. Les tres xemeneies de 200 metres d’alçada aixecades sobre les respectives calderes es van salvar quan la població de Sant Adrià de Besòs va decidir, en consulta popular al 2008, que s’havien de conservar per què formaven part de la seva historia. El primer projecte, el que volia que a la impressionant sala de turbines s’implantés un hub internacional de coneixement per al desenvolupament sostenible i la pau, ha deixat pas a un nou projecte, el de hub del sector audiovisual liderat per les conselleries de Cultura i Territori, amb el vistiplau de l’ajuntament de Sant Adrià del Besòs i la confiança que arribin els fons Next Generation.

Exemples per tenir presents.