Les àrees agrícoles-forestals han quedat fora del control de conductors i a mercè de l’incivisme dels qui en fan mal ús i dels qui destrossen natura i estructures que hi troben i embruten l’entorn. És un problema conegut, repetit i compartit per les diferents administracions, però com a país no s’ha sabut resoldre’l. La no solució ha estat no prendre mesures globals i deixar que cada municipi intenti trobar el seu remei. I tants caps tants barrets. A Campdevànol han fet una normativa per preservar la natura, els set gorgs i la vida a pagès. Aquesta setmana s’ha sabut que l’Ajuntament va aprovar un règim sancionador que establia multes per fer mal ús de l’espai de 1.501 euros a 3.000 euros. Però si la mateixa infracció es cometés al Solsonès, les sancions anirien dels 100 als 700 euros. En aquest cas, els ajuntaments s’han aplicat la seva normativa. Sembla evident pensar que hi hauria d’haver criteris homogenis, policies també amb regles homogènies i una normativa que en el pitjor dels casos fos de país. Catalunya fa que la zona rural no tingui vigilància de país, però, com a mínim, que tingui una normativa unificada.
