Avui dia tenim força primeres locutores que lideren programes de ràdio i de televisió, però no sempre ha estat així. Des del naixement de Ràdio Barcelona el 1924 fins a l’actualitat, la presència de veus femenines a les ones ha estat intermitent i parcial. Durant els anys de la República, i sobretot gràcies a l’aparició d’emissores locals i els vents d’obertura i modernitat, van ser nombroses les dones que van incorporar-se al món de la ràdio, participant en programes de temàtica diversa. Això va canviar dràsticament a partir del final de la guerra civil, en què el català fou bandejat de les ones i les locutores amb veu pròpia, depurades i apartades dels micròfons. Algunes fins i tot van ser empresonades o van haver d’exiliar-se. En el millor dels casos, foren relegades a tasques administratives o tècniques. Amb les velles emissores reconvertides en altaveus del règim, va produir-se una masculinització que va relegar les noves locutores a la lectura d’anuncis, els consultoris femenins i les radionovel·les. Tanmateix, una de les dones de ràdio que des de bon principi va aconseguir fer-se un nom com a primera locutora fou Maria Matilde Almendros, de la qual enguany se celebra el centenari del naixement. Provinent de l’escena teatral, Almendros s’estrenà a Ràdio Manresa just després de la guerra. En traslladar-se a Barcelona, el 1943, s’incorporà primer a Ràdio Barcelona i després a Ràdio Nacional, on començà fent teatre radiat i acabà liderant un programa diari d’èxit durant més de deu anys. Després de la mort de Franco, va convertir-se en una de les veus pioneres de la radiodifusió en català. En morir, el 1995, ja eren moltes més les dones que feien ràdio, tot i continuar sent minoria. Amb tot, s’havia aconseguit un gran repte: que les joves periodistes radiofòniques, a més de posar-hi la veu, guionitzessin i dirigissin informatius, magazins i debats de sexe i política.