Georgina fa un viatge llampec a París amb jet privat per comprar-se un vestit al taller d’un dissenyador famós que li ha obert les portes expressament. I va a veure el mundial de Fórmula 1 a Mònaco per seguir les curses des del seu iot privat. Georgina ja prepara les vacances d’estiu. Demana a la persona que li busca casa que la volen amb piscina, espai exterior per passejar, platja privada, moltes habitacions i unes quantes coses més. Georgina és la dona de Cristiano Ronaldo, i Netflix emet una sèrie documental sobre ella que, bàsicament, es pot resumir com la vida d’una mestressa de casa milionària. La seva principal preocupació al llarg del dia, materialment parlant, és si la bossa de Louis Vuitton combina més o menys que la d’Hermès amb el vestit que es posarà. El cinquè capítol també ens descobreix la cara B del personatge. La de la noia treballadora a qui no van regalar res, solidària i que enyora moments de la seva infantesa a Jaca, on la seva família no es podia permetre anar a dinar a un restaurant del municipi que ara podria comprar, si volgués, però gaudia fent entrepans en plena natura. A Georgina se la pot acusar de nova rica però, com a mínim, ella i el seu «querido», que és com es diuen l’un a l’altre amb el futbolista portuguès, gaudeixen de la seva situació privilegiada sense fer mal als altres sinó just el contrari: tot és amor, a les seves vides. Res a veure amb altres estrelles del futbol de les quals n’han sortit a la llum les misèries. Mason Greenwood, jugador del Manchester United, detingut per la policia després que la seva xicota l’acusés de maltractaments i de violació aportant imatges i àudios. I Kurt Zouma, jugador del West Ham United, que es veu en un vídeo com agredeix el gat de la família. Li dona una puntada i li fot una plantofada. Sortosament, el seu equip ha reaccionat i l’ha suspès de sou dues setmanes i Adidas li ha retirat el patrocini. Massa poc. Mentrestant, a Manresa, la plataforma de gent gran, que cada dilluns es reuneix davant l’ajuntament per fer visibles les seves reivindicacions, es trobarà demà davant del CaixaBank del Passeig per protestar per la manca de servei i la despersonalització de la banca. És el món al revés. Mentre el futbol converteix en milionàries persones que no mereixen ni aquesta definició, la gent gran s’ha de plantar davant d’un banc per reclamar que per treure els SEUS estalvis hi hagi algú a l’altre costat de la finestreta. És barrejar naps amb cols, si voleu. És no descobrir res de nou, si voleu. Sobretot, és constatar de nou amb tristesa que en moltes coses el marge de millora encara és abismal.