Un polític va dir-me fa anys que un mes i mig abans de els eleccions ja està venut tot el peix i la campanya té una incidència mínima. No és això el que ha passat a Castella i Lleó. Es van convocar les urnes quan les enquestes pronosticant un 41% de vots al Partit Popular, suficients per acaronar la majoria absoluta en solitari, però el recompte ha abaixat deu punts els fums de Pablo Casado. El 31% l’allunya de la majoria absoluta i el fa dependre de l’abraçada de l’ós de Santiago Abascal. Els politòlegs diuen que les campanyes no guanyen eleccions però les poden fer perdre; es tracta doncs de no cometre errors que desorientin o facin enfadar els votants i esperar que siguin els altres els qui fiquin la pota. Casado no ha escoltat aquests savis consells.
Indignats. La indignació no és una ideologia sinó un estat d’ànim que s’apunta a un extrem o a un altre. Quan algú proclama «indigneu-vos!» però no té les eines ni el poder necessaris per satisfer les expectatives que aixeca, els indignats no tornen a la moderació sinó que busquen altres banderes que assenyalin altres enemics fàcils de culpabilitzar.
Desobeir. Em pensava que la desobediència que reclama Laura Borràs era a l’Estat, però es veu que és a la Generalitat de la que forma part. A Madrid somriuen i acaronen el gat.
Himne. El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona no va voler que sonés Els Segadors en arribar el president Aragonès a la llotja del seu estadi. Si el visitant hagués estat el rei Felip, s’haurien negat a fer sonar l’himne espanyol?
Tezanos. Vam dir que passaríem comptes amb el CIS: som-hi. En el pronòstic sobre PP i PSOE no va encertar l’ordre però sí la proximitat quan les altres enquestes concedien grans avantatges als de Casado. En canvi ha fallat estrepitosament en augurar un 8% a Ciutadans (ha tret un 4%) i un 9% a Vox (ha tret quasi un 18%). I l’esquerra no suma, que era la principal conclusió. Per tant, espifiada Tezanos.
