Els analistes de la geopolítica ens diuen que els conflictes del segle XXI seran pel control de l’aigua. Deu ser que a Manresa anem davant de la resta però ja tenim la guerra aquí. Veolia, Agbar o Sorea, com n’hi vulguin dir, ha declarat la guerra a Aigües de Manresa. Un immens petrolier contra un petit llaüt de pesca. Sorea o Agbar ,com prefereixin, és propietat de Veolia, una de les més grans transnacionals en el sector de l’aigua. Per entendre de qui estem parlant és bo saber que el darrer exercici van tenir uns ingressos de vora 26.000 milions d’euros, tenen prop de 178.000 treballadors i donen servei d’aigua a 95 milions de persones.
Aquesta megacorporació està nerviosa perquè la insignificant Aigües de Manresa presta servei de subministrament d’aigua a pobles de la comarca. Entenc que els directius de Barcelona volen quedar bé amb els nous patrons, ja que fa poc que Veolia va comprar l’antiga propietària, Aigües de Suez, però s’estan equivocant d’adversari.
La qüestió Aigües de Manresa no és ideològica. Ni el més ultra-lliberal dels manresans es dignaria a fer una campanya en contra del servei públic de l’aigua, per nosaltres és part de la nostra història. Fa gairebé set segles que el poderós de l’època, el bisbe Galceran Sacosta, va tancar totes les esglésies de la ciutat, i ens va condemnar al foc etern, perquè vam fer un canal per dur-nos l’aigua. Un cop mort el bisbe, les esglésies van tornar a obrir. Sembla que una llum resplendent va ser la causa del perdó, potser sí, però el canal, avui, encara ens porta l’aigua des de la resclosa dels Manresans de Balsareny.
Als anys 80, l’Ajuntament va posar al dia el subministrament de l’aigua i va crear Aigües de Manresa. Una empresa pública, petita però modèlica, que fa la seva feina amb molta eficiència i que dona un servei d’alta qualitat. Quaranta anys donen per molt, i el que sol passar és que quan un té problemes busca solucions. Alguns municipis del voltant tenien problemes molt greus de subministrament o d’infraestructures d’aigua i demanaven ajuda a Aigües de Manresa. Pels pobles va ser la seva salvació, ells no podien i Aigües, amb la unanimitat de tothom, els aportava solucions.
Ara, passats els anys, ja són disset els municipis atesos per Aigües, i Agbar, fent servir les seves grans capacitats, fa enviar requeriments als ajuntaments per atemorir-los. Com a empresa són molt lliures de fer-ho, com presentar denúncies sense fonament als responsables polítics i administratius de l’Ajuntament de Barcelona, però cada vegada la seva imatge queda més ressentida.
Que la gran transnacional que té gairebé el monopoli al país, que no discuteixo que presta un bon servei, però a qui s’han allargat moltes concessions sense cap mena de concurs, acusi Aigües de Manresa que actua en contra de l’interès públic, o que abusa d’una posició dominant, és un acudit de molt mal gust. Que ho faci públicament el que durant anys va ser l’assessor jurídic d’Aigües, una vergonya.
