S’ha d’estar molt avorrit de la vida per no xalar amb Jeremiah Johnson, la pel·lícula de 1972 en què Robert Redford fa d’un militar dels Estats Units de mitjans del segle XIX que, fart de guerres i de la civilització que les promou, decideix fugir a la muntanya i renunciar a viure en societat. Divuit anys més tard, Kevin Costner farà un paper semblant a Dancing with wolves, més moralista i edulcorada però basada en el mateix mite: fugir de la maleïda civilització per refugiar-se a la natura i l’autosuficiència, preferir els animals als humans i els indis als americans. I encara més cap aquí, l’any 2016, a Captain Fantastic el quasi català Wiggo Mortensen fa de pare de família molt d’esquerres que davant la dificultat de vèncer i superar el capitalisme opta per fugir amb la canalla a viure al bosc i del bosc. És un mite recurrent en la cultura nord-americana, la idea que viure en societat és una opció, no una obligació, i que sempre hi ha la possibilitat d’escapar-se’n, de fotre el camp. La Crida del bosc, la novel·la parabòlica de Jack London, n’és un altre exemple canònic. Fins i tot quan no es pot fugir del tot, sempre els queda l’alternativa de viure amb només la punteta d’un peu dins del sistema. Per això el moviment hippy neix als Estats Units i quan arriba a Europa queda reduït a simple progressisme, en esquerra i cristianisme de jersei de llana, guitarra i cabells llargs, molt més integrat socialment, en allò bo i en allò dolent que té la integració.
A Europa ja fa molts anys, segles de fet, que sabem que la fugida a la natura salvatge ja no és possible i la humanització ha arribat fins a l’última muntanya, el darrer prat i el racó més amagat del bosc. El contracte social, pels europeus, no és una opció, és un fet consubstancial a l’existència humana. Aquella frase que tots hem sentit alguna vegada: «Si vols viure en societat has de...» no té cap sentit perquè l’única alternativa a la vida en societat és la no vida, la mort. Per això, per exemple, a Europa hem acceptat les obligacions i restriccions que ens han imposat en nom de la salut pública molt millor que a l’altra banda de l’oceà. No és tan una qüestió de resignació o manca d’esperit crític sinó de responsabilitat col·lectiva i consciència de comunitat. I és que el mite nord-americà de la llibertat, directament lligat a la natura (suposadament) inabastable, els grans horitzons, la mobilitat (a cavall o per carretera) i la vida a l’aire lliure que tan els agrada, té una cara bonica (allò que dèiem dels hippies) però té també un vessant individualista i violent, el de la segona esmena i el llibertarisme d’extrema dreta. És un corrent que neix amb els colons que s’establien més enllà de la frontera índia, on el govern de la Unió ja no els podia protegir ni controlar, i havien de defensar casa seva matant els indis a qui havien pres la terra. Jeremiah Johnson acaba la pel·lícula perseguint i assassinant tots els membres del poble crow que troba.
