Poden semblar dos mots sinònims, però la realitat és que presenten matisos que, des del meu punt de vista, són interessants. El dia que vaig comprendre’n la diferència, va ser el dia en què vaig començar a poder utilitzar estratègies i tàctiques específiques per afrontar problemàtiques d’origen també molt diferent.
Enviar un coet a la lluna és complicat. Molt complicat. Però si disposés del pressupost necessari, els científics i professionals adients, i del material oportú, possiblement podria sortir-me’n. Mireu, si no, la cursa per al turisme espacial que estan protagonitzant Brezos (Amazon) i Branson (Virgin group); tenen diners, molts, i poden comprar tot el que cal per portar gent a la lluna. Amb els elements necessaris, es pot desmembrar el problema en les seves parts, i aprofundir prou en cada una d’elles per resoldre els diferents reptes que el composen. En definitiva, resoldre-ho amb unes certes garanties d’èxit.
Criar un fill és complex. Molt complex. La manca de normes predictibles i l’absència de lleis generalitzables, fan que la lògica de causa-efecte no sempre sigui fàcil d’endevinar. Allò que murmurem pares i mares de «les criatures no arriben amb un llibre d’instruccions a sota el braç». Ni amb tot l’or del món, es pot comprar una fórmula màgica per educar les criatures. No ens enganyem, però, hi ha mètodes de criança que segur que resultaran més efectius i, sobretot, més respectuosos; però en tot cas, aquest seria un tema per a un altre dia.
A les empreses/organitzacions, la majoria dels reptes són, a priori, complicats. Poden ser difícils de comprendre o explicar, però si se’n desgranen bé les diferents parts i s’hi aprofundeix prou, és possible trobar la solució. Però hi ha un factor que, per defecte, aporta complexitat. Les persones. Les persones som complexes (algunes, a més, complicades). Aquest, i no altre, és el que genera major impredictibilitat en l’àmbit de les organitzacions. Perquè al final, les empreses som persones. Éssers afectats per múltiples sistemes que operen alhora sobre nosaltres, de manera que resulta impossible conèixer la causa concreta que desencadena una determinada reacció. Quan a l’equació hi comencen a aparèixer emocions, expectatives i lògiques humanes... complexitat al canto.
És impossible manegar-se amb la complexitat? No, però requereix reconèixer-la primer.
No seria una bona estratègia abordar les problemàtiques de l’esfera de les persones, com abordem un full de càlcul. Simplificant-ho molt, podríem dir que els problemes complicats requereixen de molt «cervell esquerre», mentre que la complexitat necessita que fem treballar, també, l’hemisferi dret (més assidu a la intuïció, la imaginació i l’esfera artística i emocional).
Voler tractar problemàtiques que impliquen persones, únicament des de la racionalitat, comporta frustracions, alimentant l’espiral de la complexitat. A problemes complexes, abordatges humans.
