No hem de parar de badar respecte als determinants socials que estan fora del sistema sanitari i que determinen l’estat de salut de les persones. Intentaré badar-hi una mica més i en els relacionats en la salut mental de les persones. Aquests determinants tenen a veure en el 83% de l’estat de la salut mental de les persones; aspectes genètics i biològics a part.

Badem, en primer lloc, vers l’Accessibilitat als sistemes de salut, i aquí se’ns obre un gran ventall de comentaris. Està el sistema de salut planificat de tal manera que asseguri una equitat territorial? Qualsevol ciutadà, encara que visqui allunyat de zones urbanes ha de tenir la mateixa possibilitat de ser atès amb la mateixa qualitat i recursos, i, redundantment, accessible que les persones que viuen en ciutats. Amb una planificació, potser en hauria de dir, visió Barcelonacentrista, fa uns 25 anys, la denominació dels centres de salut mental de comarques allunyades, des de la Gerència de salut Mental les anomenava Consultes Perifèriques! Continuant amb l’accessibilitat, els recursos han d’estar dissenyats per evitar llistes d’espera de llarga durada.

Continuem badant en un altre factor, la renda de les persones; sabem que en salut general, per exemple, a Barcelona segons el barri on es resideix, o l’estació de metro suburbà que tingui més a prop, varia de manera significativa tant l’esperança de vida com les malalties cròniques. La renda ha de ser prou suficient per mantenir una qualitat de vida acceptable. A Espanya, l’any 2020 un 26,4% de la població estava en risc de pobresa i, per reblar el clau, en risc d’exclusió social i un 6% d’ells, en situació de pobresa extrema. Segurament no cal fer esment en què millor, enguany, no estem.

Per badar també, cal tenir en consideració les condicions d’habitatge, és un pis o residència saludable? El barri és segur o està degradat? Hi ha zones verdes al voltant? Son aspectes a considerar, per no parlar de la seguretat. Un barri que no facilitat les relacions socials, sense centres cívics, culturals o zones d’esbarjo no és un entorn saludable i facilita entorns de tensió o amb tendència a les diverses formes de violència.

Per badar que no quedi, el factor educatiu, la possibilitat de tenir una educació adequada, la informació i la formació son claus per establir estils saludables de vida, i mantenir-los al llarg de la vida. Hi ha exemples, en alguns països, no la majoria, d’incloure assignatures de salut en els plans docents i, en alguns, la formació i informació en Salut Mental, una manera prou fàcil de lluitar contra l’estigma des de la infantesa.

Per últim però no menys important les condicions laborals en el lloc de treball, des de la seguretat, bons climes laborals de relació, salaris dignes, projectes laborals compartits. L’Organització Mundial de la Salut posa com un objectiu, incloure la salut mental en el lloc de treball. Son cinc factors que condicionen la cohesió social, o que poden facilitar el patiment psicosocial.