Un altre cop Europa torna a ser escenari d’un conflicte bèl·lic. Un cop més hem de tornar a dir «No a la guerra», un crit de protesta que ens havíem fet la vana il·lusió de que no calgués fer-lo servir mai més. Un cop més tornen a l’ actualitat informativa les imatges de la desesperació de centenars de milers de persones que han vist les seves vides quotidianes truncades pels designis del primer ministre rus, Vladimir Putin, embogit d’ànsies imperials pretèrites.
En aquesta hora terrible, cal fer una crida a aturar de forma immediata les accions militars de l’exèrcit rus i reconduir el conflicte cap a una taula de negociació. Cal també demanar a les autoritats europees que activen els mecanismes humanitaris necessaris per acollir en condicions dignes a tota la població ucraïnesa, especialment dones i criatures, que fugen del seu país .
Però també ens cal fer una reflexió sobre les causes remotes que han portat a aquesta situació de tensió geopolítica que s’ha anat acumulat al llarg de les darreres dècades i especialment des de fa vuit anys i que ha esclatat com a conflicte bèl·lic que amenaça amb empènyer al conjunt de la humanitat cap al desastre. Ja som tots una mica grandets i hem vist prou conflictes al llarg de la vida com per deixar-nos enganyar per relats patriòtic, guerres santes o altres artefactes ideològics que intenten amagar allò que és obvi: tota violència armada te sempre un transfons econòmic. La guerra és la continuïtat extrema de la lluita dels poderosos de la terra per controlar el mercat global. Ucraïna en el camp de batalla actual de dos imperialismes antagònics: l’imperialisme autoritari que representen Xina i Rússia en disputa pel control de l’hegemonia mundial contra l’imperialisme neoliberal que lidera Estats Units i del que forma part la Unió Europea. Fins als any 90 del segle XX, el conflicte que amenaçava la humanitat es produïda entre els blocs comunista i capitalista. L’ensulsiada de la URSS podria haver donat lloc a un nou paradigma de cooperació i pau entre el que abans eren països enemics però, desgraciadament, el que s’ha produït és l’aparició de dos formes de capitalisme enfrontats i en competència pel domini dels recursos del planeta. En el moment en que un d’aquest blocs ha caigut en mans d’una persona odiosa, corrupta i sense escrúpols, com és l’actual primer ministre Vladimir Putin, totes les tensions acumulades han esclatat de forma abrupta i perillosa per al conjunt de la humanitat.
Ara és el temps de detenir el vessament de sang. És l’hora de la mobilització ciutadana a favor del «No a la guerra». La urgència del moment és la retirada de les tropes russes d’Ucraïna i la solidaritat amb la seva població. Però no hem d’oblidar que l’OTAN és un artefacte militar creat en el seu moment per defensar els interessos imperialistes dels Estats Units i que els seus objectius no es corresponen amb els interessos dels pobles europeus. Europa necessita un sistema autònom de defensa i una ferma acció diplomàtica a favor de la pau i la cooperació.
