Vist des de lluny, que els catalanistes trobin intolerable que els tribunals imposin un 25% de castellà a les escoles pot semblar una exageració fruit del fanatisme, i es pot deduir que, si els catalanistes no en tenen prou amb el 75%, és lògic que hi hagi qui reaccioni amb odi i munti una guerra lingüística a les escoles. Però cal saber que, amb el teòric 100%, la llengua del país ha estat retrocedint fins a un nivell alarmant per l’evolució demogràfica i l’impacte digital, i que, per tant, els catalans que estimen la seva llengua troben ignominiós que l’estat al qual pertanyen, en comptes d’ajudar un idioma que està en perill per segles de repressió d’aquest mateix estat i d’aquests mateixos tribunals, es dediqui a posar encara més pals a les rodes de la seva recuperació.

Vist des de lluny, és molt fàcil acusar els ucraïnesos d’haver generat una fúria legítima en els russos del Donbass en haver convertit l’ucraïnès en la llengua de l’escola, i concloure que, per tant, no es poden presentar com a víctimes immaculades. Però caldria saber que l’ucraïnès ha estat minoritzat per segles de russificació forçada de la qual és legítim que els ucraïnòfons es vulguin recuperar. I cal recordar que quan l’escola era tota en rus per decisió no d’un parlament electe, sinó d’un dictador, els russos no estaven esgarrifats, sinó ben tranquils.