Canviem de país o de continent i allà on anem hi trobarem una sèrie de comerços que solen ser comuns a tots els llocs: botigues de menjar, botigues de roba, bars, restaurants, farmàcies, perruqueries... Comerços que en algunes latituds se’ns presenten de manera molt diferent de com estem acostumats a veure’ls aquí, però que en el fons són els mateixos a Súria, a Soria, a Síria o a Sarria (província de Lugo) perquè responen a les mateixes necessitats. Fora d’aquells que són gairebé intemporals, cada època veu néixer i morir negocis que responen a modes o activitats canviants. I així, mentre les botigues on venien calculadores i màquines d’escriure van començar a tancar, les d’informàtica van anar-se expandint a mesura que els ordinadors es van popularitzar i van començar a ser tan habituals a les cases com ho són les neveres. Fins aquí tot té una explicació ben senzilla i qualsevol ho pot entendre. Però el paisatge comercial de Manresa des de fa tres o quatre anys ençà em desconcerta de tal manera que si vingués algú de fora i em fes la mateixa pregunta que em faig jo, no sabria què contestar-li.

Passejant per Manresa em quedo parat quan veig la incessant proliferació de barberies, de locals on pinten ungles i de fruiteries. Talment com si es tractés d’una franquícia, les barberies que s’han implantat en els últims anys es fan dir BarberShop i llueixen unes decoracions idèntiques les unes a les altres. Regentades per immigrants i amb un públic vingut també de fora, no tenen res a veure amb les barberies de tota la vida, però els auguro un llarg futur perquè responen a les necessitats d’una població masculina que mai aniria a una perruqueria unisex. Les botigues on pinten ungles s’anuncien amb el nom de nails, és a dir, ungles, però en anglès, que es veu que fa més fi. Suposo que aniran tancant a mesura que baixi aquesta febre per lluir una manicura estrafolària. Però el que no em puc explicar ni que em matin és a què respon aquesta invasió de fruiteries que s’instal·len de la nit al dia a la mínima que queda buit un petit local de barri. Amb uns rètols que es veuen sortits tots de la mateixa fàbrica, i sense cap mínima reforma, instal·len un senzill taulell i omplen de caixes de fruita i verdura l’exterior, sense cap mesura higiènica i amb un aspecte tirant a deplorable. No em puc creure que responguin a una demanda massiva i sobtada per consumir verd i dur una vida saludable. Però el que sí que tinc clar és que, pensant en la meva de salut, no hi compraria mai.