Durant el llarg malson del franquisme algunes persones poc amants del règim dedicaven una part del vespre a escoltar d’amagat, molt fluixet, una emissora de ràdio en ona curta coneguda com La Pirenaica, creada el 1941 pel Partit Comunista d’Espanya i de nom oficial Radio España Independiente, al qual afegia l’indicatiu «estación pirenaica», tot i que no emetia des dels Pirineus sinó des de Moscou, primer, i Romania, més tard. El franquisme havia sotmès les ones al monopoli informatiu de Radio Nacional de España i el seu «diario hablado» d’emissió obligatòria, i les principals fonts alternatives de notícies polítiques eren la BBC de Londres, Radio France Internationale i l’esmentada Pirenaica, però les primeres no parlaven cada dia del que passava a Espanya, mentre que la darrera semblava viure en un país imaginari, ja que dia sí, dia també, anunciava la imminent vaga general revolucionària que faria caure el dictador. Si això succeïa a Espanya, a l’Europa de l’Est van tenir ocasió d’experimentar quelcom semblant a partir de l’ocupació soviètica i la imposició de règims titelles als països satèl·lits de Moscou, per als quals els Estats Units va crear el 1949 Radio Free Europe i poc després Radio Liberty; la platja de Pals, a l’Empordà, acollia una de les instal·lacions emissores. Es tractava de contrarestar la propaganda oficial de les dictadures amb informació igualment propagandista de signe contrari. Tot això sembla molt antic; la Pirenaica va plegar veles el 1977 i el col·lapse de l’URSS va fer entrar el vent de la llibertat a l’altra banda del teló d’acer, però vet aquí que, trenta anys després de la caiguda del mur, la BBC reprèn les emissions en ona curta adreçades a la població de Rússia, perquè un Putin en deriva absolutista ha decretat el mateix tipus de monopoli de la veritat oficial que va implantar Franco a Espanya fa vuit dècades. Amb la dificultat afegida per als russos que els aparells receptors d’ona curta, habituals el 1949, ara són una raresa.
