El bisbat de Solsona ha arribat a un acord amb la fundació Mas i Terra per oferir quatre rectories en un règim de masoveria. Es una forma diferent de posar en circulació un immoble que, d’altra manera, acabaria ensorrant-se. Que les diòcesis ofereixin rectories o espais equiparables en un règim de lloguer no és cap novetat; el que és una novetat és que l’evolució de la vivència religiosa i la reducció dràstica de l’activitat de l’Església està desocupant moltíssims espais que, en pocs anys, quedaran definitivament sense cap mena d’ús possible. I no seran petites rectories: seran grans convents, grans espais diocesans, i fins i tot esglésies que ja no podran oferir ni una missa de tant en tant. Quan gairebé tot estigui en desús, el problema urbanístic i arquitectònic d’espais (en molts casos, amb gran valor patrimonial) en desús recaurà sobre les administracions. Fa temps que passa i passarà moltíssim més quan desaparegui la darrera gran generació de mossens i fidels, la que ara té setanta anys i no trobarà relleu. L’Estat i la Generalitat podrien començar a elaborar un pla i a pensar usos per a un patrimoni immobiliari que caldrà reciclar a fons.
