Des de Minorisa de Transports i Serrat Grau, juntament amb el grup TXT Logística i Transport, formem part d’una gran iniciativa solidària per ajudar el poble d’Ucraïna.

Volem donar les gràcies a totes les persones i empreses que de manera desinteressada esteu aportant el vostre granet de sorra i heu fet que la resposta hagi estat extraordinària. Agrair també a les empreses del Berguedà i del Bages, a cada una de les persones anònimes de la comarca i rodalia que han vingut a les nostres oficines a fer les aportacions, i en especial a l’escola Serra Hunter, que s’ha entregat a la iniciativa solidària de manera fantàstica.

Tot el material recollit a Manresa suma més de 5.000 kg de productes, com menjar en conserves, roba d’abric, material sanitari, productes de primers auxilis i un llarg etcètera. Aquest material s’ha enviat directament a l’ambaixada d’Ucraïna de Madrid. Des d’aquí també els agraïm tot l’esforç que en moments tan complicats han posat tota la seva dedicació i interès perquè aquesta ajuda sigui tot un èxit.

A causa de la gran allau de participació hem d’esperar que l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid es descongestioni per continuar-hi transportant ajuda humanitària.

Gràcies a tots i a cada un de vosaltres per fer-ho possible.

El 2 de febrer ens deixava la nostra estimada mare, Maria Ramos Ruiz. Volia agrair de tot cor a tot el personal Pades de Sant Andreu Salut de Manresa la seva gran professionalitat i, sobretot, agrair la gran humanitat amb què van cuidar la nostra mare.

Gràcies, Dra. Andrea Navarro i Chari Saborido, infermera, per cuidar-la i atendre-la amb tant d’amor i gràcies per vetllar també per nosaltres, les seves filles: M. Dolores, Elisabet i Lídia.

Gràcies a vosaltres, a la vostra gran professionalitat, humanitat i saber estar, la nostra mare ha tingut un traspàs digne i nosaltres, les seves filles, hem pogut estar en tot moment al seu costat portant la situació amb la normal tristesa, però amb molta pau, perquè en tot moment heu vetllat per ella i per nosaltres. Moltes, moltes gràcies!

«Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz» (Benito Juárez, 1806-1872)

La suposada racionalitat dels humans no deixa de posar-se en qüestió cada vegada que són capaços de provocar conflictes bèl·lics. El darrer exemple el tenim en la guerra desencadenada per Rússia i que Ucraïna està patint. Com si es tractés d’una maledicció, tot apunta al fet que la guerra és inherent a la condició humana i que les tendències bel·licistes són del tot insuperables.

Des de temps immemorials, tot un ventall de personatges de tota mena i de luctuós record, sinistres, amb ambició il·limitada, messiànics... amb el suport d’individus fanàtics sense escrúpols i poders fàctics interessats, han sigut els protagonistes responsables de causar víctimes incomptables, sembrar odis i provocar desolació.

Davant d’aquesta realitat incontestable, em pregunto quina utilitat tenen les institucions supranacionals, perquè és evident que els principis fundacionals han passat a millor vida. Falta de voluntat o de capacitat?

Sigui una cosa o l’altra, o es repensen els objectius o es tanca la paradeta. Ja n’hi ha prou d’inoperància!

S’ha celebrat el dia 8 de març, i per a mi com si fos el 17 juliol del 2009. Altres no ho poden dir malauradament. Un divendres em van ingressar a la Vall d’Hebron amb el diagnòstic d’esclat ocular de l’ull esquerre. L’endemà, la notícia corria per Manresa. Aquest manifest voluntari que faig avui és per dir que hi ha homes molt bons també.

Després de ser agredida per la meva exparella en aquell moment, al carrer Joc de la Pilota de Manresa, va aparèixer davant meu i de l’agressor en Carles del bar Moe’s. Un molt bon home. Sense pensar-s’ho, en Carles em va dir aquestes paraules: necessites una ambulància? Duia l’ull sagnant i no hi veia. A conseqüència de l’agressió vaig perdre la visió per sempre. L’agressor en aquell moment va fugir. Tot això va ser notícia a Regió7, jo no ho he vist, però m’ho han explicat.

Vull agrair obertament al senyor Carles del Moe’s Bar la bona disposició que va tenir enfront d’una situació de perill, i fer-li un reconeixement públic a Manresa.

Jo estic bé, amb l’amor de la família es cura de mica en mica, encara que el mirall em diu la veritat.

Finalitzo dient que pot ser un 8 de març o un 17 de juliol quan es rebel·li un home davant d’un home agressor.