Fundador de la Companyia de Jesús, Íñigo de Loiola, que va néixer el 1491, va ser canonitzat el 12 de març de 1622, avui fa 400 anys (en la primera canonització múltiple que va tenir lloc a Roma), juntament amb Santa Teresa de Jesús, Sant Felip Neri, Sant Francesc Xavier i Sant Isidre Llaurador.
Com a soldat, Ignasi lluità contra els comuners de Castella i contra els francesos en la defensa del castell de Pamplona. I va ser en aquest setge que el 20 de maig de 1521 Ignasi va caure ferit. Durant la seva convalescència, com que no va trobar els llibres de cavalleria que tant li agradaven, Ignasi començà a llegir vides de sants i la vida de Crist, que va despertar en ell el desig d’imitar les proeses d’aquells herois. Per això prengué la determinació de no servir cap més rei temporal, sinó que es posà al servei del rei etern i universal que és Crist.
Amb aquest objectiu, a principis del 1522 Íñigo sortí de Loiola amb el propòsit de fer un pelegrinatge a Terra Santa. En passar per Montserrat, va vetllar les armes davant Santa Maria la nit del 24 al 25 de març de 1522 i, gràcies al P. Chanon, Ignasi va fer una confessió general. De D. Joan Chanon, el jove basc (que va deixar l’espasa de cavaller als peus de la imatge de la Mare de Déu) va rebre una sèrie d’instruccions i consells espirituals. I a Montserrat va canviar el seu vestit de cavaller per la roba d’un pobre i se n’anà a Manresa, tot i que, segons el P. Anselm Albareda, Ignasi passà uns quants dies a la muntanya de Montserrat abans d’anar-se’n a la capital del Bages, on, en una balma, va viure dedicat a l’oració i a la penitència, atenent també els malalts dels hospitals. Al costat del Cardener, Ignasi començà a escriure unes meditacions que més tard donarien lloc als Exercicis Espirituals, «el codi més savi i universal de la direcció espiritual d’ànimes», com va dir el papa Pius XI.
L’any passat, a l’inici de l’Any Ignasià, el papa Francesc ens exhortava a viure aquest any, que acabarà el proper 31 de juliol, «com una experiència de conversió», com la que va viure Ignasi, que passà de cavaller a pelegrí. El papa ens recordava que «a Pamplona, fa 500 anys, tots els somnis mundans d’Ignasi es trencaren en un moment». Perquè «la bala de canó que el va ferir, canvià el curs de la seva vida». Aquella bala va significar el fracàs d’Ignasi «en els somnis que ell tenia per a la seva vida. Però Déu tenia un somni més gran per a ell». I és que, com deia el papa, «les coses aparentment petites poden ser importants». També per a nosaltres.
Després del seu pas per Montserrat i Manresa, de retorn a Barcelona, Ignasi s’embarcà amb destinació a Roma i d’allí passà a Venècia i a Terra Santa.
En aquest V centenari del pas de sant Ignasi per Montserrat i de la seva vinguda a Manresa, el sant de Loiola (que va morir a Roma el 31 de juliol de 1556) va ser canonitzat avui fa 400 anys i, per això mateix, proposat com a model en el camí de la fe per a tots els cristians.
