Sembla que el Reial Club Deportiu Espanyol canviarà de propietari i el paquet accionarial de l’empresari xinès Chen Yansheng anirà a parar a mans d’inversors nord-americans. Es concretin o no les informacions que apunten en aquest sentit, l’Espanyol té una nova oportunitat per decidir què vol ser quan sigui gran. L’arribada del capital de l’home de negocis asiàtic va despertar unes expectatives que només s’han complert en l’apartat econòmic, ja que el club està sanejat. En canvi, tots aquells pronòstics eufòrics que situaven l’equip a la Champions en poques temporades es van evaporar amb el descens a Segona Divisió.

L’allargada ombra del Futbol Club Barcelona no hauria d’impedir un Espanyol fort. De la mateixa manera que conviuen dos equips d’elit a Madrid, Manchester i Milà, també a la capital catalana hauria de ser possible que al costat del Barça hi hagués un rival ciutadà d’altura. L’Espanyol ha de decidir si vol ser o no ser, oimés en un moment en què s’està definint si el futur serà de les Superlligues i els grups oligàrquics de clubs multimilionaris o bé les classes mitjanes assaltaran el poder com ho pretén, per exemple, l’acord de Tebas amb el fons CVC per elevar el nivell general de la lliga espanyola.

El diner no ho és tot: la conversió del Manchester City, el París-Saint Germain o el Chelsea depenen d’una injecció de capital salvatge que, a més, no garanteix res com es va poder veure dimecres al Bernabéu. Però el diner que es fa servir amb senderi pot ser de gran ajuda si acompanya una idea encertada i, alhora, ambiciosa. L’Espanyol ha de decidir.