En Moya, era una mica més gran que jo, ens coneixíem de sempre, treballava a la Farmàcia Cosp de la plaça de sant Joan, per mi era un gran referent. Vaig tenir la sort o millor el privilegi de què em facilites part de la seva documentació per poder fer els llibres de: Queralt, Patum o el Pi de les Tres Branques; era un pou de coneixement. Va estar vinculat sempre a la Patum, ja sigui als Nanos com a les Maces, era promotor de la Patum de la Pietat, dels trabucaires de Berga i de Castellar del Riu, estava a la Farsa... la seva vida va ser un no parar mai. No tenia un no per ningú. Em vaig assabentar de la seva mort pel comunicat de la Comparsa de les Maces, en Josep Hontangas ja m’havia avisat que estava malalt a l’Hospital, fou un xoc brutal. Per escriure de les seves activitats no en tindria prou ni amb vuit diaris del Regió7 sencers, avui només en diré quatre pinzellades.

No puc entendre el què li varen fer, davant la passivitat dels regidors de l’ajuntament, a la sala de Plens el dia de l’Ascensió l’any 1993, mireu està penjat a internet (pàgina de les Maces). Mai no s’havia d’haver fet aquesta gran collonada, a Berga tothom va callar, va abaixar el cap... La Patum de la Pietat la creava, cuidava i mimava, n’era una de les ànimes; una altra entabanada, dels de sempre (eh!), la va rebre per haver anat les Maces de la Patum de la Pietat a Tarragona i això que hi van anar amb una regidora de Berga i tot... Va dur a les Patum de Lluïment la seva cara pintada... tampoc explicaré les dificultats per treure de la casa on es va fer l’Àliga de Pietat...

La seva col·lecció de coses antigues era impressionant, feia de Trabucaire, no va deixar mai de col·laborar amb l’elenc teatral de la Farsa... a Vilafranca del Penedès, l’amic diable vilafranquí Xavier Aranda, el va convidar l’any 2009 a una jornada acadèmica sobre els diables i el foc, en Moya va deixar a tothom bocabadat, quan va explicar a sobre la taula com es feia un fuet casolà abans i fins i tot els en va fer un al seu davant, cop que els veig m’ho recorden. Tampoc explicaré el que Josep Montanyà va escriure al Regió7 de 17 de desembre del 1997, del perquè i com va ser impedida la participació de la Patum de la Pietat, amb en Moya, a la Marató de TV3, són coses que fan tota la pena, vergonya i llàstima del món només recordar-ho.

Ara és moment de bons records i lloances per l’amic desaparegut, però a vegades cal no oblidar les malifetes que li varen fer. Et trobarem molt a faltar Miquel Moya, eres un referent en la cultura, la història de Berga i pel que tu feies no trobarem pas cap substitut.