Va escriure el famós Darwin: «la dona ocupa un grau evolutiu entre l’home i el nen». Si tenia tanta intel·ligència, per què ―a part del defecte de la misogínia, era tan imbècil? I no era precisament de l’època dels dinosaures voladors... La seva obra L’origen de les espècies, és del 1859.

Per no posar-me a la seva altura, no vull escriure en lletra gran que alguns homes semblen més aviat pertànyer a un grau evolutiu entre els primats i l’ancestral homo sapiens. Algunes manades no arriben ni a la sola de la sabata als primats!

La misogínia sí que ha creat escola i té una llarga història des de poc després dels dinosaures voladors.

Per aquesta raó és una exigència imprescindible fer grans reconeixements a dones que se’ls mereixen. Parlar-ne, donar-les a conèixer, reivindicar-les.

M. Àngels Cabré ha publicat un article ―amb un títol molt apropiat, Que difícil és ser dona, per parlar-nos de les Intimitats de Lucy Caldwell (nascuda a Belfast el 1981 i narradora i dramaturga de prestigi) Són onze relats de dones joves que han crescut i tenen vides pròpies ―amb parella o sense, amb fills o sense. I el fil conductor és la maternitat. Són onze heroïnes quotidianes modernes: dones desbordades, dones preses de l’amor romàntic, dones que necessiten interrompre un embaràs, que pensen que Monica Lewinsky no va ser la dolenta de la pel·lícula o que tenen por que els robin la criatura quan van al lavabo d’una cafeteria i deixen el cotxet a càrrec d’una desconeguda... I les seves intimitats, les fan vulnerables.

Glòria de Castro Pascual és una altra escriptora (nostrada aquesta, nascuda a Caldes de Montbui, el 1974), que parla també de les grans dificultats de ser dona en la seva novel·la L’instant abans de l’impacte.

Una història com una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum amb un humor negre i corrosiu, tot qüestionant les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor.

La protagonista té una història malauradament molt freqüent: treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica i després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina reconeguda ni important; les reunions sempre es fan, des que volen arraconar-la en hores que ella ja no és a l’oficina (perquè lògicament ha escollit primer els fills que la feina). A qui no li sona aquest esquema laboral? Però ella cada dia encén el portàtil i s’enfronta a hores i hores de buidor. Tot i terriblement decebuda, trama una venjança: ho escriurà tot en forma de dietari. A més, durant tres-cents seixanta-cinc dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Per acabar de passar-ho malament, el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock. Impossible? No!

I és que moltes dones desconegudes, són també grans dones com les que habiten aquests llibres de dones versemblants.