Monistrol de Montserrat, situada al peu del massís i en un entorn joiosament natural, pateix intensament una presència de porcs senglars que està generant preocupació als responsables del parc i als agents rurals. Suposadament, el tema també hauria d’interessar a l’Ajuntament, però l’alcalde ha preferit no comentar-lo. La preocupació és justificada i és compartida arreu del país. La proliferació dels porcs senglars fa que s’acostin a les zones poblades, fan malbé sembrats i constitueixen un perill greu per als conductors, no cal dir que molt més encara per als motoristes. La gestió de la superpoblació de porcs senglars està per definir com si fos un tema menor. No ho és. Cal una política clara i ben dirigida que, a hores d’ara, no existeix. Crida l’atenció, a més, una paradoxa absurda: la carn de porc senglar és molt ben valorada al mercat i n’hi ha tones al bosc que ningú no troba la manera de comercialitzar. Sistematitzar la caça, organitzar l’escorxament i crear les vies de distribució generaria alhora un negoci una solució. Hi ha maneres, i la Generalitat ha de trobar-les. Insistir a lamentar-se i anar veient accidents no és responsable.