El fort increment de la inflació que s’havia iniciat en el marc de la crisi sanitària pels colls d’ampolla en les cadenes de valor i per l’increment dels preus energètics, s’enfronta a un nou període de desgavell a causa de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. L’increment interanual dels preus de productes i serveis bàsics, com el gas i l’energia elèctrica, el transport , l’habitatge o els aliments , han fet que a Catalunya l’IPC interanual es situï en el 7,4%, xifra que comporta riscos molt importants pel que fa al poder adquisitiu dels salaris i les pensions, especialment per les llars amb ingressos més baixos.
Davant d’aquesta situació que amenaça greument l’equilibri econòmic i social del conjunt de la societat espanyola i catalana, no podem deixar que l’impacte de les dificultats creades pel conflicte bèl·lic es distribueixi mitjançant les regles del mercat que sempre acaben perjudicant els més febles. Al contrari, calen polítiques decidides per influir, intervenir, planificar i equilibrar les conseqüències no desitjades d’aquesta crisi (inflació, disminució de l’activitat productiva, increment de l’atur, etc.). En la crisi financera a partir de l’any 2008, la solució es va deixar en mans del mercat mitjançant polítiques d’austeritat; van desaparèixer milions de lloc de treball i les taxes d’ocupació no es van recuperar fins al cap d’una dècada. En canvi, la resposta a la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19, que es va basar en polítiques pressupostàries expansives i en el diàleg i la concertació social, ha evitat la destrucció de més de tres milions de lloc de treball.
Per aconseguir una distribució equitativa dels costos econòmics i socials davant de la situació de dificultat econòmica a la que estem abocats, un pacte de rendes és necessari. Està clar que un pacte de rendes ha de comportar un acord de moderació salarial, però també hauria d’estar clar que un acord de moderació salarial no pot ser l’únic contingut del pacte de rendes. Un pacte de rendes exigeix als governs definir quines mesures està disposat a posar en marxa per evitar que les conseqüències de la crisi recaiguin exclusivament sobre les classes populars.
Un pacte de rendes equitatiu implica també explorar totes les opcions de limitacions de repartiment d’excedents i dividends empresarials; activar el mecanisme RED pactat en la darrera reforma laboral per evitar que les dificultats de les empreses afectades per la guerra acabin en acomiadaments i rescissions de contractes; fixar preus màxims de l’energia, augmentar els impostos a les elèctriques i canviar el sistema de fixació de preus de l’electricitat; accelerar la transició energètica per guanyar autonomia; creació d’un mínim vital gratuït de consum energètic per les llars amb situació de vulnerabilitat social severa; control de les rendes procedents del lloguer d’habitatges i locals comercials...
Un pacte de rendes del treball, del capital i amb una forta presència de polítiques públiques és la única resposta estratègica davant de la situació d’emergència.
