Ahir, onze de març, Dayco Automotive Sucursal en España, la nostrada Cremsa, va finalitzar la seva activitat.

Aquest és un fet que podria passar com una notícia econòmica més, i ser mereixedora , d’una ressenya freda, guarnida amb xifres.

Però de ben segur, tots aquells que han viscut, en major o menor mesura, aquest procés han tingut sensacions que superen la circumstància purament econòmica.

No farem història ara i en aquest petit document, però sí que cal recordar que d’història n´hi ha, i molta. La Cremsa és d’aquelles empreses històriques a la comarca, fundada al 1949, i que ha fabricat des de planxes per la roba, lots per els miners, o moto carros, passant per tota mena de peces per l’automoció. Tota una institució en la transforació del metall.

Però aquesta sensació de que parlàvem abans, la no econòmica, la humana, és la que ens fa descobrir l’autèntic actiu de la Cremsa... la vida.

Podeu imaginar, en 73 anys, quantes hores de la vida de quantes persones s’han esdevingut? Quantes alegries, quantes decepcions, quants èxits, fracassos, suor, llàgrimes... fins i tot sang. Aquest és l’autèntic actiu de la Cremsa, el que supera tota dimensió econòmica. Si se’n pogués posar una xifra, si se’n pogués fer un rànquing, de ben segur seria una de les empreses líders.

EL final, no és pas el millor dels moments per a una empresa, i és que els últims anys s’estaven acarnissant amb la pobre Cremsa, exhausta, amb un parc de maquinària envellit, un producte amb mercat decreixent, les matèries primeres amb preus pels núvols, la competència a nivell mundial... Tot era molt difícil, els que hi treballaven s’hi deixaven la pell, tot estava optimitzat al màxim, però no n’hi havia prou, totes les circumstàncies es traduïen en pobres resultats econòmics i poca perspectiva de futur, i la freda realitat financera es va acabar imposant

Tot i així, aquest petit escrit, ha de servir també per a posar en evidencia, quants clients satisfets han expressat el seu reconeixement i pesar, quants proveïdors, quants professionals, directius, han reconegut la dedicació, professionalitat de tota una història.

En una història molt llarga, tot sovint pot succeir que els que viuen una part, no coneguin als que n’han viscut una altra. Però l’actiu de que parlàvem abans, la vida, no ha estat mai en crisi allà dintre.

És per això, que els que ens ha tocat viure aquesta ultima etapa, hem de recordar a tots els que han fet possible una gran història, cadascú des del paper que els hagi tocat jugar, treballador, proveïdor, directiu...però posant-hi una part de la seva vida, que és allò que ho fa valuós

Si d’entre tots aquells que llegeixin aquest escrit, hi ha algú que hagi invertit un bocí de la seva vida a la Cremsa, i en llegir això se li escapa un petit somriure... tot haurà valgut la pena