S’ha posat de moda dir «va néixer amb el cos equivocat» en referència al sexe. Fa temps que hi dono voltes, a aquesta afirmació; cada vegada és més habitual fer creure als adolescents que el sexe es pot triar, en diuen l’autodeterminació sexual. Digueu-me antic, però el sexe té a veure amb la perpetuació de l’espècie, hi ha humans que neixen per produir espermatozoides i n’hi ha que neixen per produir òvuls i per reproduir-se han de copular. Per més moderns que vulguem ser, això és així des del principi dels temps, i si no volem extingir l’espècie, ho continuarà sent.
Altra cosa és el gènere. Al llarg de la història al sexe masculí se li han atribuït uns rols i al femení uns altres. La majoria d’aquests rols estereotipats van ser posats en qüestió durant el segle XX. Coses que ara semblen impensables, la meva generació les ha viscut. Fins no fa tant una dona no podia tenir un compte corrent al seu nom, se la considerava incapaç, o si cometia adulteri s’hi jugava sis anys de presó. Amb molts anys de lluita, la dona ha aconseguit l’equiparació de drets. El fet que avui jurídicament dones i homes estiguin equiparats no vol dir que socialment no quedi molta feina a fer, atès que encara som molts els homes que ens costa assumir segons quins rols.
Arribats aquí, podem parlar de la identitat de gènere. Hi ha homes i dones que no se senten reconeguts amb la identitat que se li suposa pel sexe li correspon. Això no es pot viure com una anormalitat atès que ningú és al 100% del gènere del seu sexe. Són molt pocs els homes del meu temps que s’identifiquen amb els Madelmans, per més que tots hi juguéssim, com són molt poques les dones que s’identifiquen amb les Barbies. Això vol dir que tots siguem uns desviats?, així en deien. No, al contrari, vol dir que avui les actituds socials respecte al gènere han canviat i res és tan taxatiu com era.
Tothom ha de viure la seva sexualitat com li plagui, però, compte, no confonguem sentiments de gènere amb el sexe. Aquí és on em sento transgressor vers el corrent d’opinió actual que se’ns vol imposar, la doctrina provinent dels Estats Units. Per dir-ho ras i curt, per sotmetre algú a una operació de canvi de sexe crec que ha de ser a partir d’uns sentiments de llarg recorregut, atès que les conseqüències són irreversibles.
Creure que un jove, a l’adolescència, quan tot està en qüestió, i les hormones es disparen, ja té definida la seva orientació sexual d’una manera definitiva, és un error, en molts casos és així, però no en tots, i més avui. En l’actualitat, en què un nen té accés a la pornografia de manera immediata i gratuïta i, per tant, el descobriment dels jocs sexuals és molt primerenc, la confusió és molt fàcil. Sotmetre’ls a una operació de canvi de sexe és una temeritat que hauria d’estar avalada per opinions d’especialistes contrastats.
Psicològicament, ser una persona trans no és fàcil, mai ets del tot del sexe que tu voldries. S’ha de ser molt madur per assumir-ho.
