El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, diu que la sentència del 25% incrementaria la presència real del castellà a les aules del 33% actual fins el 35%. No seran dos punts en el còmput de la immersió els que faran extingir la nostra llengua; serà, si de cas, el fet que el pati i el carrer dels escolars parlin cada cop més en castellà. Revertir els usos lingüístics del lleure infantil i juvenil és complicat, però el Govern de Catalunya té la capacitat legal d’actuar sobre la distribució del temps lectiu. La conselleria ha de notificar avui al TSJC com aplicarà la sentència, i malgrat la irònica constatació que seria un canvi notable portar el castellà del 33% constatat al 25% sentenciat, el consens central per la llengua –ERC, JxC, PSC, Comuns– promou un canvi normatiu perquè sigui vehicular en els termes que decideixi cada escola (espavileu-vos!), sense imposar percentatges. Descarta doncs l’opció de dir al tribunal: «d’acord, ajustarem el castellà a la xifra ordenada i incrementarem el català fins el 75%». En aquesta opció que el Govern no accepta, perquè suposa admetre el marc d’ingerència judicial, els professors es negarien a canviar de llengua amb l’argument «en aquesta assignatura no toca». Seria un xoc per als centres on les llengües empaten i provocaria les queixes dels suposats bilingüistes; el Govern els respondria «dura lex, sed lex», fins que aconseguissin una nova resolució judicial (no els costaria gaire). Però els partits del consens lingüístic –és transcendental que sigui tant ampli: 106 de 135 diputats– estan d’acord que els percentatges generals, indiferents a les peculiaritats de cada centre, barri o comarca, no són el camí més encertat (i el conflicte emocional, tampoc). Tanmateix, si la immersió teòrica ja permet un terç de castellà en la pràctica, ¿què passarà si la justícia no admet la nova proposta, avalada pel 78% del Parlament? S’arribarà al 35% que pronostica el Síndic, o aquesta xifra serà només l’inici d’una escalada?
