La nostra època és òrfena de grans relats. Tota comunitat, poble i cultura es reconeixen en les gestes dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem veure com cobren vida el sentit i les virtuts en què creiem i que ens sustenten. Quan som davant d’una història edificant, ens edifiquem a nosaltres mateixos». Així comença Èxode i èxtasi en Ignasi de Loiola. Una aproximació a la seva Autobiografia de Xavier Melloni. Admeto que, d’entrada, el títol pot dissuadir a més d’un lector. Sense anar més lluny, no fa gaire, a mi mateixa. No se m’hauria acudit mai agafar-lo del prestatge de la biblioteca i encara menys, comprar-me’l. Tanmateix ara, que tinc 55 anys i havent patit algunes de les patacades que ens depara la vida, no només l’he llegit: l’he rellegit i l’he subratllat. Perquè en moments que ens trobem confusos i desnortats, poder acudir a persones sàvies que amb les seves reflexions ens ajuden a seguir fent camí no té preu.
Melloni ens apropa a la figura d’Ignasi i coneixent-lo, aprenem a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Ens fa de mirall i de guia. Ens ajuda a créixer. Ens transforma. Xavier Melloni és jesuïta, antropòleg i expert en diàleg interreligiós. I és membre també del grup Inspiració 2022, que conjuntament amb la Concepció Serra i l’Oriol Pérez Treviño entre d’altres companys, ens han convidat, aprofitant la commemoració dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, a fer la Travessa cap al 2022. Ha estat un any de reflexió ciutadana a través de xerrades, caminades i neteges perimetrals amb personalitats de primer nivell que ens han ajudat a preguntar-nos cap on anem tant individualment com col·lectiva. I els Diàlegs per a la transformació, que s’inicien aquest divendres 25 de març, just el dia que Ignasi va fer cap a Manresa, és el simposi d’arribada d’aquesta ruta caminada conjuntament.
Per reflexionar, per qüestionar-nos, per créixer és imprescindible calma, quietud, silenci. En un dia a dia tan ple i sorollós, on a vegades prima el fer per fer, més que no pas preguntar-nos per a què fem, la proposta del grup d’Inspiració 2022 pot semblar agosarada i, fins i tot, revolucionària.
Agendes atapeïdes de bon matí fins al vespre, música per evitar el silenci en trucades d’espera telefòniques, converses on ens escoltem més a nosaltres mateixos que no pas al nostre interlocutor, pressa per arribar no sabem ben bé on i comptar quants m’agrada tenim en l’insta o en el twitter configuren el nostre dia a dia. I és per això que us agraïm, Inspiració 2022, aquestes pauses de calma i quietud. I de silenci; perquè el silenci ens cura i ens nodreix l’ànima. I us agraïm encara més que, per acabar-ho d’ arrodonir, hagueu convidat, al prestigiós pianista Josep Colom a la Cova a interpretar les vint-i-vuit petites peces de la Música callada de Frederic Mompou. Un refugi que ens acull per poder seguir endavant. Música que calla. Silenci que ressona.
